Other books that might interest you

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Show book

• 

  El problema de ser massa bo

  Xavier Guix

  • 0
  • 0
  • 0

  Un manual de psicologia per als que confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix, no generar cap conflicte, no desobeir o complir sempre amb les expectatives alienes.
  El món està ple de bona gent, només que algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes i ideals que pateixen horrors quan no ho aconsegueixen. Continuen sent nens i nenes bons encara que ja els pesin els anys. La seva major inquietud és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els atabala no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se per temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l'obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.
  Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre un impagable mapa de situació. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i les seves conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de curar les nostres ferides, i ens orienta al canvi amb pautes concretes per deixar-la enrere en la nostra vida diària.
  «Feia anys que no em sorprenia tant un llibre de psicologia». Francesc Miralles
  «Xavier mostra, amb la seva habitual claredat i perspicàcia, el viatge que emprenem des de la infància al qual denomina "mala bondat"». Sònia Fernández Vidal
  «Escrit amb magistral estil. Descobriràs les raons per les quals les persones bones poden perjudicar-se a si mateixes fent el bé». Antoni Bolinches
  «Il·lumina el camí cap a la veritable realització personal». Àlex Rovira

  Show book

• 

  Poesies escollides

  Ausiàs March

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest volum recull alguns dels millors poemes d'Ausiàs March, en versió original acarada amb la versió en català actual de Josep Piera, com «Veles e vents» o el «Cant espiritual». March és el poeta més gran del seu temps. És el poeta amorós per excel·lència, el gran patidor que ha captivitat amb els seus versos innombrables generacions de lectors. La seva poesia és font d'inspiració d'enamorats, que troben consol i reconeixement en els seus versos, i ha captivat poetes i cantautors que se l'han fet seu.
  Conegut com «l'últim trobador» o «el Petrarca llemosí», Ausiàs March explora els problemes fonamentals de la condició humana, com el desig del plaer o l'esperança de la felicitat, i dicta sentència: una vida sense amor no és vida, sinó una mort en vida. La seva poesia travessa tots els límits temporals per arribar a emocionar el públic contemporani.
  Aquest volum és una nova edició del popular Una tria, corregida i completda amb un epíleg nou del poeta valencià, Joan Deusa —autor dels llibres Camelot o la poesia social (2020) i El bosc de la vampira (2022)— escrit expressament per a aquesta edició.

  Show book

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Show book

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Show book

• 

  Els homes no són illes - Els...

  Nuccio Ordine

  • 0
  • 0
  • 0

  Partint de la cèlebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convençut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l'obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l'entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l'individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l'antisemitisme i el racisme, aquestes pàgines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostre vides. Com «La utilitat de l'inútil» i «Clàssics per a la vida», aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.
  
  «Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l'ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa».
  Domingo Ródenas, El Periódico
  
  «En Els homes no són illes Nuccio Ordine desenvolupa i actualitza els encertats arguments de l'exitós assaig La utilitat de l'inútil posant especial èmfasi a la necessitat de ser més solidaris i resistir al dogma».
  Andrés Seoane, La Lectura (El Mundo)
  
  «Ordine connecta amb el present una cinquantena de joies literàries, des de la Metafísica d'Aristòtil a Les ones, de Virginia Woolf, passant per El rei Lear de Shakespeare, Montaigne i Emily Dickinson».
  Jordi Nopca, Ara
  
  «Una selecció de fragments de clàssics –Plutarc, Sèneca, Shakespeare, Ariosto, Ibsen, Camus– que desmantellen els supremacismes i fan vibrar el costat lluminós de la vida».
  Núria Navarro, El Periódico
  
  «Nuccio Ordine recupera el prestigi de la literatura clàssica per no perdre la memòria i afrontar el present amb coneixement».
  Joan Carles Martí, Abril (El Periódico)
  
  «Un deliciós assaig traduït al català per Jordi Bayod, on aflora d'una banda una erudició exquisida i, per una altra, un sentiment de compassió extraordinari que combrega amb una qualitat universal que semblem haver perdut de vista: la comprensió».
  Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

  Show book