Avui que ens són familiars la browning i els gàngsters - Periodisme humor sàtira (1932-1934)

Mercè Rodoreda

Summary

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Available since: 11/06/2024.

Print length: 366 pages.

Other books that might interest you

Devolució

Jordi Martí Monllau

En l'actual marasme polític que viu l'independentisme, que sembla polaritzat entre el possibilisme autonomista i l'unilateralisme sobiranista, falten idees que ajudin a resituar el discurs sense caure en el derrotisme ni enrocar-se en la fantasia. Ens cal primer de tot un diagnòstic lúcid de la situació actual.

A Devolució, Martí Monllau constata que fa anys que "el catalanisme gira al voltant d'una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança. Fa anys que el catalanisme es troba encallat, amb l'anhel posat en un objectiu que sembla que, en lloc de servir-li de far i d'esperó, li fa d'àncora".

L'allau d'assaigs que es va publicar durant els anys del Procés sobre la viabilitat de la independència han quedat sepultats per la mateixa esllavissada que va venir després de l'1 d'octubre. Llegits ara, són més aviat llibres d'autoajuda col·lectiva, amb amplis argumentaris per desfer-se del mal tractador o especulacions tàctiques d'un moment d'efervescència amb més escuma que substància.

En aquest assaig que avui publiquem a la Biblioteca del Núvol, Jordi Martí Monllau fa recapitulació dels errors i pors que han atenallat el catalanisme en els darrers anys i es proposa reestablir el discurs nacionalista sobre noves premisses.

Show book

Camí de sirga

Jesús Moncada

'Lobra mestra de Jesús Moncada, que ens recorda que tots els mons, siguin grans o petits, s'acaben. Camí de sirga és un quadre de Brueghel on cada personatge pogués parlar. El llibre comença amb l'enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l'orquestra de destins dels que hi vivien. A través d'aquesta comunitat de tres mil ànimes abocada al riu, veiem desfilar els grans canvis de civilització del tombant de segle, les dues Grans Guerres i la Guerra Civil —i l'amor, l'enveja, l'amistat, l'alegria, la por, l'impuls vital que mouen els efímers humans.Mequinensa no té una única història, sinó moltes: la de Carlota de Torres i la de Nelson, la de Francesc Romaguera i la de Madamfransuà, la de cadascun dels personatges que la poblen durant més de cent anys. Moncada inventa una estructura complexa i fascinant per recrear el teixit vibrant de perspectives de què està feta qualsevol comunitat humana, i per fer sentir les antigues paraules que s'hi deien més enllà de la desaparició.Camí de sirga és una de les novel·les més vigoroses i importants de la literatura catalana i s'ha traduït a una vintena de llengües. En aquesta edició, l'escriptora Mònica Batet firma una carta d'amor literària i l'estudiós Artur Garcia Fuster reconstrueix la gènesi de l'obra a través de documents d'arxiu que hi són reproduïts.

Show book

Les hores noves

Julià Guillamon

Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. 
Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

Show book

Manual de la perfecta parella...

Ramon Folch i Camarasa

En Joan i la Matilde són, pel que sembla, els veritables autors d' aquest Manual (que signa curiosament en Ramon Folch i Camarasa, encara no se sap amb quin dret) i s'alternen en la redacció dels diversos capitols, que tracten de la casa, la decoració de la llar, l'economia domèstica, la família d' Ell, la família d' Ella, el cercle d' amics, etc..., amb un cert mètode i rigor, com escauria a un autèntic manual. 
Tot això en clau d'humor, és clar, amb un text sempre satíric i sovint sarcàstic, enriquit amb una munió de notes de peu de pàgina, d'Ella o d'Ell, que no són menys agudes i divertides que el text principal. 
En moltes de les pàgines d'aquest llibre el lector s'hi reconeixerà o hi reconeixerà els seus amic, enemics, veïns, parents i coneguts. 
Aquest no és el primer llibre d'humor de Ramon Folch i Camarasa, que ha estat considerat ben justament com un dels humoristes més seriosos de casa nostra.

Show book

En Machu el petit heroi

Mireia Segarra

En Machu era feliç al costat de la seva mare, però un dia va aparèixer un home i se'l va endur dins d'una caixa, junt amb la seva germana. Poc després una noia va trobar-los abandonats i de seguida els va portar a la protectora, on començaria per a ells un viatge tan complicat com inspirador.

Show book

La ruta blava - Viatge a les...

Josep Maria de Sagarra

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.

D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.

Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…

Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Show book