El problema de ser massa bo

Xavier Guix

Maison d'édition: Arpa

Synopsis

Un manual de psicologia per als que confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix, no generar cap conflicte, no desobeir o complir sempre amb les expectatives alienes.
El món està ple de bona gent, només que algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes i ideals que pateixen horrors quan no ho aconsegueixen. Continuen sent nens i nenes bons encara que ja els pesin els anys. La seva major inquietud és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els atabala no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se per temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l'obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.
Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre un impagable mapa de situació. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i les seves conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de curar les nostres ferides, i ens orienta al canvi amb pautes concretes per deixar-la enrere en la nostra vida diària.
«Feia anys que no em sorprenia tant un llibre de psicologia». Francesc Miralles
«Xavier mostra, amb la seva habitual claredat i perspicàcia, el viatge que emprenem des de la infància al qual denomina "mala bondat"». Sònia Fernández Vidal
«Escrit amb magistral estil. Descobriràs les raons per les quals les persones bones poden perjudicar-se a si mateixes fent el bé». Antoni Bolinches
«Il·lumina el camí cap a la veritable realització personal». Àlex Rovira

Disponible depuis: 06/11/2024.

Longueur d'impression: 256 pages.

Sciences humaines et Humanités

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

Tots els meus secrets o gairebé

Víctor Amela

No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

Voir livre

¿Que hi ha algú?

Peter Orner

Peter Orner llegeix sempre i a tot arreu: al restaurant d'un hospital, al soterrani de casa, quan acompanya la seva filla al parc, en un autobús a Haití, durant les crisis sentimentals, quan està tramitant el seu divorci, durant la malaltia i la mort del seu pare. La lectura l'acompanya, l'ajuda a veure-hi clar i a entendre millor el món, l'il·lumina, li fa de refugi i l'ajuda a tirar endavant. I un dia decideix escriure sobre el paper de la narrativa en la seva vida, com ha quedat impresa en la seva història personal. El resultat és un llibre commovedor, lúcid i honest que convoca escriptors com Virginia Woolf, Eudora Welty, James Salter, J.D. Salinger o Juan Rulfo i explora el plaer de la lectura, la solitud i l'ofici d'escriure, i el paper essencial que té la literatura en les nostres vides.

Voir livre

Ànima de república - Crònica...

Aleix Sarri

El 31 de maig de 1410 Martí l'Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l'últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d'un rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des d'aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingüística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.

Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.

La història política a l'arrel de la identitat catalana

Voir livre

No pots buscar en el blau - Una...

Antoni Defez

Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

Voir livre

Crònica lingüística d'una...

M. Josep Cuenca Ordinyana

Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l'anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d'un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L'obra desgrana els episodis més destacats d'aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.

Voir livre

Els que manen - Vida i miracles...

Pep Martí, Miquel Macià

No tots els poders s'elegeixen a les urnes. A les democràcies, també hi ha espais d'ombra en què les elits econòmiques fan valer la seva influència per consolidar la seva hegemonia. 
Els que manen presenta, amb un mètode gairebé enciclopèdic, els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. Noms com Sol Daurella (Coca-Cola), Javier Godó (La Vanguardia), Jaume Roures i Tatxo Benet (Mediapro) o Isidre Fainé (La Caixa) i clans familiars antics i moderns com els Vidal-Quadras, els Gallardo o els Grífols són analitzats, amb tot el detall i tota la solvència, pels periodistes Miquel Macià i Pep Martí.
El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis —amb episodis exemplars i d'altres de vergonyants—, de com han transitat pel segle xx de les guerres, les dictadures, les crisis i l'autonomia política, ens permet descobrir, des d'un angle sovint insòlit, el perquè de la nostra història contemporània.

Voir livre