Other books that might interest you

• 

  Un país de lletrats i analfabets...

  Alfred Garcia Femenia

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràfica del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

  Show book

• 

  Minories que fan una majoria

  Diversos, Diversos autors

  • 0
  • 0
  • 0

  "No vull cap regal per al meu aniversari, vull que els diners serveixin per investigar i trobar la medecina per a la meva malaltia".Aquesta va ser la resposta de la Chloe, una nena d'11 anys amb una malaltia que només tenen 12 persones a tot el món. La seva mare, Jorgelina Borda, l'esportista Roberto Dueñas, l'actor Javier Botet, l'escriptor Màrius Serra i la periodista Isabel Gemio ens obren unes pàgines de les seves vides on lluiten i conviuen amb unes malalties molt difícils de diagnosticar i encarar més difícils de finançar i trobar tractament, si n'hi ha: les malalties minoritàries. La doctora Susan Webb i el filòsof Francesc Torralba s'acosten a aquestes malalties des dels seus àmbits professionals, però també des d'una mirada més personal. Més enllà de la lectura hi trobem la mirada de fotògrafs catalans de referència.L'objectiu del llibre és col·laborar en la tasca d'investigació, i la seva voluntat és que puguem conèixer com es mostren unes vides que són plenes d'esperança, lluita, esforç i optimisme.

  Show book

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Show book

• 

  Tots a l'escola? - El sistema...

  Quintí Casals Bergés

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots a l'escola? es un título que juega con la ironía de las intenciones educativas liberales de la primera mitad del siglo XIX. El libro pretende explicar los avances en materia educativa del XIX español desde la crítica objetiva que permite la distancia en el tiempo. La lectura del texto descubre el evidente esfuerzo legal del liberalismo para implantar la enseñanza general, crear el grado medio y reorganizar el grado superior, pero también evidencia una limitación, perceptible en el estudio general de Lleida, en el momento de concretar las infraestructuras materiales y humanas planificadas. Aun así, fue mérito de los liberales la plasmación del sistema educativo español contemporáneo que resultó del debate y del enfrentamiento entre las tendencias políticas del momento. Este trabajo obtuvo el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques convocado por la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

  Show book

• 

  Fronteres

  Vicent Partal

  • 0
  • 0
  • 0

  Les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transformació històrica. Són un fenomen social magnífic i de lectura inesgotable. Resseguint el traç d'aquestes línies dibuixades sobre els mapes, ens endinsem en la història dels seus pobles de manera privilegiada. Vicent Partal n'ha viscut de tots colors i en moments de gran transcendència periodística, i aquí en deixa una bona mostra. Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong... Trenta-set capítols en què assistirem a l'esmicolament de la Unió Soviètica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de repúbliques i al renaixement de llengües oficialment extingides. Un viatge fascinant.
  «Contra allò que sol pensar la gent, i contra allò que els estats volen que pensem, les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals».
  Fronteres és el tercer títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Show book

• 

  Idees i paraules - Una filosofia...

  Tobies Grimaltos Mascarós

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il·luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.

  Show book