Junte-se a nós em uma viagem ao mundo dos livros!
Adicionar este livro à prateleira
Grey
Deixe um novo comentário Default profile 50px
Grey
Assine para ler o livro completo ou leia as primeiras páginas de graça!
All characters reduced
Les altres Generalitats - Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa - cover
LER

Les altres Generalitats - Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa

Autores Varios

Editora: Publicacions de la Universitat de València

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopse

La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.
Disponível desde: 03/02/2025.
Comprimento de impressão: 296 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

  • No me'n recordo de res - cover

    No me'n recordo de res

    Nora Ephron

    • 0
    • 2
    • 0
    Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
    Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.
    Ver livro
  • La nació literària de Joan Fuster - cover

    La nació literària de Joan Fuster

    Vicent Simbor Roig

    • 0
    • 0
    • 0
    Des que, en l'últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de "volkgeist" o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s'obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l'anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l'ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d'un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s'estudia amb profunditat.
    Ver livro
  • La superpotència renovable - cover

    La superpotència renovable

    Daniel Pérez Rodríguez

    • 0
    • 0
    • 0
    Per què l'energia renovable serà un factor de riquesa extraordinari per a la península ibèrica.
    El model energètic fòssil ha accelerat la seva decadència després de la crisi d'Ucraïna. Hi ha consens mundial en l'aposta per les energies renovables com a solució clau enfront de l'emergència climàtica, el preu de la llum i la dictadura del gas.
    El nou sistema energètic serà predominantment renovable, inclourà bateries i permetrà electrificar consums com el dels cotxes o la calefacció. I quan es tracti de consums d'indústria o de transport pesant, recorrerem a l'hidrogen verd, que no és sinó energia elèctrica renovable en diferit. Ja tant se val qui tingui el petroli o el gas, el que compta és qui té el vent o el sol i és capaç de convertir-lo en energia elèctrica.
    En la present obra, Daniel Pérez ens ofereix una panoràmica tan rigorosa com clara i estimulant del paper que podria jugar Espanya per liderar aquest nou model energètic. Una aposta que li permetrà atreure aquells sectors dependents del preu de l'energia, com ara la producció d'hidrogen, els centres de dades o la gran indústria, que vindran al nostre país seduïts per l'energia més barata d'Europa.
    La crítica ha dit...
    «Una proposta entusiasta a favor de l'acceleració de les energies renovables a Espanya, escrit des de la convicció que tota la península ibèrica es troba davant d'una oportunitat única: convertir-se en la pila elèctrica d'Europa». Enric Juliana
    Ver livro
  • Història de la comunicació: València 1790-1898 - cover

    Història de la comunicació:...

    Antonio Laguna Platero

    • 0
    • 0
    • 0
    Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.
    Ver livro
  • El problema de ser massa bo - cover

    El problema de ser massa bo

    Xavier Guix

    • 0
    • 0
    • 0
    Un manual de psicologia per als que confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix, no generar cap conflicte, no desobeir o complir sempre amb les expectatives alienes.
    El món està ple de bona gent, només que algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes i ideals que pateixen horrors quan no ho aconsegueixen. Continuen sent nens i nenes bons encara que ja els pesin els anys. La seva major inquietud és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els atabala no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se per temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l'obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.
    Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre un impagable mapa de situació. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i les seves conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de curar les nostres ferides, i ens orienta al canvi amb pautes concretes per deixar-la enrere en la nostra vida diària.
    «Feia anys que no em sorprenia tant un llibre de psicologia». Francesc Miralles
    «Xavier mostra, amb la seva habitual claredat i perspicàcia, el viatge que emprenem des de la infància al qual denomina "mala bondat"». Sònia Fernández Vidal
    «Escrit amb magistral estil. Descobriràs les raons per les quals les persones bones poden perjudicar-se a si mateixes fent el bé». Antoni Bolinches
    «Il·lumina el camí cap a la veritable realització personal». Àlex Rovira
    Ver livro
  • Tres desitjos abans de morir - De la mort el dol i la vida - cover

    Tres desitjos abans de morir -...

    Espartac Peran

    • 0
    • 0
    • 0
    «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.
    Ver livro