Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Les altres Generalitats - Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa - cover

Les altres Generalitats - Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa

Autores Varios

Publisher: Publicacions de la Universitat de València

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.
Available since: 02/03/2025.
Print length: 296 pages.

Other books that might interest you

  • No me'n recordo de res - cover

    No me'n recordo de res

    Nora Ephron

    • 0
    • 2
    • 0
    Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
    Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.
    Show book
  • Barbie i el club de les germanes detectius 3 - El monstre marí secret - cover

    Barbie i el club de les germanes...

    Mattel

    • 0
    • 0
    • 0
    Un dia, la Teresa i la Nikki, amigues de la Barbie, van a fer esport. Mentre estan divertint-se, veuen, mar endins, alguna cosa estranya... un monstre marí! Les dues van a buscar a la Barbie de seguida, per a què, junt amb l'ajuda de les seves germanes i les seves gossetes, puguin esbrinar d'on ha sortit el monstre. Una aventura emocionant de les germanes detectius!
    Show book
  • Lluny enllà el cel del sud & Així els fem la guerra - cover

    Lluny enllà el cel del sud &...

    Joseph Andras

    • 0
    • 0
    • 0
    Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
    A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
    A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
    Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.
    Show book
  • Pensar diferent - cover

    Pensar diferent

    Josep-Maria Terricabras

    • 0
    • 0
    • 0
    En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
    «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»
    Show book
  • Hannah Arendt: el món en joc - cover

    Hannah Arendt: el món en joc

    Fina Birulés

    • 0
    • 0
    • 0
    El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern.
    Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d'educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.
    Show book
  • Desobediència civil - cover

    Desobediència civil

    Hannah Arendt

    • 0
    • 0
    • 0
    L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
    En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.
    Show book