Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  George Steiner l'hoste incòmode...

  Nuccio Ordine, George Steiner

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg.
  
  «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi».
  Jordi Llovet, El País
  
  «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions».
  Germán Cano, El Cultural
  
  «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents».
  Josep Gras, El Temps
  
  «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca
  
  «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època».
  Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

  Zum Buch

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Zum Buch

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Zum Buch

• 

  El gall ferit - Les lluites i...

  Nicolas Tomás

  • 0
  • 0
  • 0

  Algú recorda els obrers deixats a l'estacada per les multinacionals que marxen a països amb mà d'obra barata? I els agricultors que prenen decisions desesperades perquè no poden fer front als deutes amb els bancs? I els milers de refugiats que malviuen com poden a l'infern de Calais? I els negres i magrebins que tenen tots els números de la rifa perquè la policia els aturi aleatòriament pel color de la pell? I els gitanos de Perpinyà que viuen en un gueto que s'han construït ells mateixos?
  Nicolas Tomás recorre tot França en un viatge periodístic per contestar totes aquestes preguntes. I n'hi afegeix una altra com a fil conductor: com ha pogut l'extrema dreta arribar tan amunt, fins al punt d'ocupar l'espai que sempre havia estat exclusiu de l'esquerra?
  El gall ferit és un mosaic plural de la França actual, de totes les seves fractures i divisions, polítiques i econòmiques, però també socials, religioses, racials i identitàries. És el retrat d'un país ferit.

  Zum Buch

• 

  Història del periodisme -...

  Jaume Guillamet

  • 0
  • 0
  • 0

  Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.

  Zum Buch

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Zum Buch