El gall ferit - Les lluites i les esperances de la França que no surt a les fotos

Nicolas Tomás

Synopsis

Algú recorda els obrers deixats a l'estacada per les multinacionals que marxen a països amb mà d'obra barata? I els agricultors que prenen decisions desesperades perquè no poden fer front als deutes amb els bancs? I els milers de refugiats que malviuen com poden a l'infern de Calais? I els negres i magrebins que tenen tots els números de la rifa perquè la policia els aturi aleatòriament pel color de la pell? I els gitanos de Perpinyà que viuen en un gueto que s'han construït ells mateixos?
Nicolas Tomás recorre tot França en un viatge periodístic per contestar totes aquestes preguntes. I n'hi afegeix una altra com a fil conductor: com ha pogut l'extrema dreta arribar tan amunt, fins al punt d'ocupar l'espai que sempre havia estat exclusiu de l'esquerra?
El gall ferit és un mosaic plural de la França actual, de totes les seves fractures i divisions, polítiques i econòmiques, però també socials, religioses, racials i identitàries. És el retrat d'un país ferit.

Disponible depuis: 14/02/2022.

Sciences humaines et Humanités

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Voir livre

El guàrdia de Sing Sing

Ted Conover

La famosa presó de Sing Sing havia estat un centre modèlic, però s'ha convertit en un dels més problemàtics de l'estat de Nova York. El periodista Ted Conover s'hi infiltra per treballar-hi d'agent de galeria. Ara podrà conèixer de prop la vida de desenes i desenes de delinqüents violents, extremament perillosos. Aviat constata la impossibilitat de fer la seva feina seguint el manual, i a poc a poc aprèn a fer equilibris especulant sobre la fina línia que separa la permissivitat i l'autoritat, el segell tradicional que defineix un bon guàrdia.
Al llarg del seu camí, coneix un repartiment de persones que inclou una supervisora dura però encantadora, la Mama Cradle; uns presoners malalts mentals, els grills; alguns dels transvestits més extravagants de la presó, i un reclús filosòfic i carismàtic que assegura que els Estats Units estan construint noves presons per a futurs delinqüents que ara només tenen quatre i cinc anys.
Amb empatia i perspicàcia, El guàrdia de Sing Sing explica la història d'un món dur i ocult i dramatitza el conflicte entre la necessitat d'aïllar els delinqüents i la deshumanització, tant dels guàrdies com dels presos. Un drama inevitable que té lloc entre reixes.

Voir livre

No me'n recordo de res

Nora Ephron

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

Voir livre

La comunicació en democràcia -...

Jordi Berrio

La vinculació entre societat democràtica i comunicació exigeix una reflexió sobre l'abast de les esferes privada i pública, així com un repàs de les teories sobre l'opinió pública. En aquesta obra s'esbossen també els camins que haurien de seguir la societat civil, els mitjans de comunicació i el sistema polític per a una reconstrucció de la democràcia.

Voir livre

La nació literària de Joan Fuster

Vicent Simbor Roig

Des que, en l'últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de "volkgeist" o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s'obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l'anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l'ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d'un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s'estudia amb profunditat.

Voir livre

Mites per a Laura

Rossend Lozano

MITES PER A LAURA és un recull de narracions mitològiques de l'antiga Grècia que l'autor va escriure per a la seva amiga i exalumna Laura, intentant acompanyar-la en la seva lluita diària contra la leucèmia. El confinament degut al covid-19, i l'aïllament propi de la malaltia, els va reduir les possibilitats de trobar-s'hi presencialment, així que el contacte es va limitar a les vies telemàtiques. A manera de cartes, cada setmana sortien llegendes fantàstiques i terribles de l'ordinador de l'autor en busca de la seva amiga, per distreure-la, fer una mica de cultura, acompanyar-la i donar-li molts ànims.

Voir livre