Other books that might interest you

• 

  El relat polític: els missatges...

  Pol Capdevila Castells, Óliver...

  • 0
  • 0
  • 0

  En la comunicació política, els partits i els líders han de construir una identitat que els dote d'una personalitat recognoscible, un relat propi i diferencial que connecte amb els electors i els involucre en els projectes polítics que presenten en les conteses electorals. Mitjançant l'anàlisi dels espots i la cartelleria de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de la seva fundació el 1987 fins a les eleccions de 2012, els autors identifiquen el relat polític de la formació i presenten un model metodològic per a l'anàlisi dels missatges electorals en general.El volum va dirigit a totes aquelles persones interessades en l'estudi i la pràctica de la comunicació política, en els mètodes d'anàlisi i elaboració d'estratègies comunicatives així com aquelles que volen conèixer amb més amplitud i profunditat la història recent de la política catalana.

  Show book

• 

  Mans

  Adam Martin Skilton

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre és un tractat per sobreviure a l'era digital i tornar a donar importància a un dels elements que més ens caracteritza com a humans: les mans.
  Al llarg del temps, les mans han ajudat a l'esser humà a evolucionar i desenvolupar cultura, art i enginyeria. Amb l'aparició del món digital, les funcions de les mans han passat a un segon pla. La reconciliació amb les mans per tornar a fer-les servir pot ser el camí cap a la tranquil·litat i cap a una vida plena, més lenta i menys estressant.

  Show book

• 

  Identitat (2a ed) - Converses...

  Zygmunt Bauman

  • 0
  • 0
  • 0

  «Identitat» és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l'existència social i individual. Es parla d'identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d'un país, d'una ciutat, d'Europa, de la identitat corporativa... Fins i tot, de vegades, es fa l'elogi d'una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d'identitat. Però, sobretot, poques vegades s'aclareix el contingut precís del terme. En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi (director de Il Manifesto), el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d'aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis 'relacionats amb el que en diu la modernitat líquida' en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte. La identitat, tot i el seu caràcter vague i ambivalent, esdevé un concepte clau per a entendre l'evolució de la vida social i personal en l'època contemporània, de creixent inseguretat i disgregació de vincles de sentit.

  Show book

• 

  Decàleg irreverent per a la...

  Gerard Furest

  • 0
  • 0
  • 0

  "Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d'un sentit comunitari fort", diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s'encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.
  
  El retrocés d'una llengua minoritzada no és fàcilment reversible. El català corre el perill de convertir-se en un idioma oficial residual, perquè les forces homogeneïtzadores no troben resistència per part d'un conjunt de catalanoparlants passius que han perdut l'autoestima i l'assertivitat com a parlants. Com diu al pròleg Jordi Martí Monllau, "és veritat que la culpa no és nostra: on som ens hi han posat, però la solució passa per nosaltres". Gerard Furest desmunta capa per capa els prejudicis, pors i perversions que ens tenallen a l'hora de parlar el català i ens ofereix un decàleg de propostes per mantenir viva la llengua en aquest segle XXI.
  
  "Un decàleg de propostes intel·ligents i pràctiques. Gerard Furest sap que les conviccions seran operatives o no seran".
  Pere Antoni Pons
  
  "Un llibre més sobre el futur del català? No, heus ací un manual d'irreverència combativa. Una repassada implacable a tot el que ens destrueix amb un seguit de propostes valentes".
  Carme Junyent
  
  "El verb abassegador és la vaselina amb què Furest teixeix l'observació polièdrica del món i de nosaltres".
  Pau Vidal

  Show book

• 

  El Pla de Transformació de la...

  Josep Maria Monferrer i Celades

  • 0
  • 0
  • 0

  Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l'abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: "Luchemos por nuestra dignidad".
  Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d'interessos dels poders econòmics i polítics. Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l'arraconament de milers d'immigrants als barris de barraques de Barcelona.
  
  Per aquesta raó es va crear l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s'esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, "qui perd els orígens perd identitat". A l'entrada de l'Arxiu, una pancarta ens recorda: "Lluitem per la nostra dignitat". 
  El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l'Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l'autor d'aquest llibre, és més que un premi "personal". És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola. Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d'arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.

  Show book

• 

  Joan Fuster i el periodisme

  Josep Lluís Gómez Mompart, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
  Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

  Show book