Other books that might interest you

• 

  La superpotència renovable

  Daniel Pérez Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què l'energia renovable serà un factor de riquesa extraordinari per a la península ibèrica.
  El model energètic fòssil ha accelerat la seva decadència després de la crisi d'Ucraïna. Hi ha consens mundial en l'aposta per les energies renovables com a solució clau enfront de l'emergència climàtica, el preu de la llum i la dictadura del gas.
  El nou sistema energètic serà predominantment renovable, inclourà bateries i permetrà electrificar consums com el dels cotxes o la calefacció. I quan es tracti de consums d'indústria o de transport pesant, recorrerem a l'hidrogen verd, que no és sinó energia elèctrica renovable en diferit. Ja tant se val qui tingui el petroli o el gas, el que compta és qui té el vent o el sol i és capaç de convertir-lo en energia elèctrica.
  En la present obra, Daniel Pérez ens ofereix una panoràmica tan rigorosa com clara i estimulant del paper que podria jugar Espanya per liderar aquest nou model energètic. Una aposta que li permetrà atreure aquells sectors dependents del preu de l'energia, com ara la producció d'hidrogen, els centres de dades o la gran indústria, que vindran al nostre país seduïts per l'energia més barata d'Europa.
  La crítica ha dit...
  «Una proposta entusiasta a favor de l'acceleració de les energies renovables a Espanya, escrit des de la convicció que tota la península ibèrica es troba davant d'una oportunitat única: convertir-se en la pila elèctrica d'Europa». Enric Juliana

  Show book

• 

  La religió de l'ateu

  Joan-Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Show book

• 

  La Via Bàltica - El somni...

  Jordi Arrufat

  • 0
  • 0
  • 0

  El 23 d'agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se'n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
  Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n'han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d'aquella proesa històrica en l'esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
  La Via Bàltica és el retrat d'unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l'Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.

  Show book

• 

  El Periodisme digital amb valor...

  Enrique Canovaca de la Fuente

  • 0
  • 0
  • 0

  Els canvis en la societat provocats per l'aparició de webs informatius i la difusió d'informació a través de les xarxes socials han transformat la manera d'informar-se del públic, la qual cosa ha afectat profundament el model de negoci dels mitjans de comunicació. L'estudi parteix de l'anàlisi de diversos mitjans catalans, però es fa extensiu als mitjans espanyols i als de qualsevol país. Analitza com està canviant la relació de la premsa amb l'audiència, com s'haurien d'organitzar les redaccions, quins són els riscos que planteja la distribució dels continguts a les xarxes o com estan canviant les fonts d'ingressos dels mitjans, entre altres assumptes. En definitiva, quines han de ser les bases per a la regeneració periodística que necessita el sector i quina és la proposta de valor dels mitjans per al futur. L'autor proposa als responsables dels mitjans, com a alternativa, la rigorositat i la veracitat informatives, l'exercici d'un periodisme crític, la participació del públic o la transparència, entre d'altres.

  Show book

• 

  El malson de Chandos - La crisi...

  David Vidal Castell

  • 0
  • 0
  • 0

  Hugo von Hofmannsthal, a la Viena del 1902, imaginava un desesperat Philip Lord Chandos que escrivia al seu amic el filòsof Francis Bacon: "Les paraules ja no signifiquen res per a mi, se'm tornen com cendra i se'm desfan quan les vull fer servir, se'm podreixen com bolets passats a la boca". S'estava obrint en aquell temps un abisme, ja anunciat anys abans per Rimbaud i Mallarmé, per Nietzsche i per Graus, que distanciaria per sempre l'experiència de les paraules. Aquest llibre, guardonat amb el XV Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), proposa una descripció i una análisi d'aquesta crisi lingüística postmoderna i n'aplica el diagnòstic i els possibles remeis a dues crisis més, de carácter més disciplinari i reduït: la crisi del periodisme i la crisi de la teoria del periodisme.

  Show book

• 

  Els homes no són illes - Els...

  Nuccio Ordine

  • 0
  • 0
  • 0

  Partint de la cèlebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convençut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l'obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l'entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l'individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l'antisemitisme i el racisme, aquestes pàgines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostre vides. Com «La utilitat de l'inútil» i «Clàssics per a la vida», aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.
  
  «Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l'ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa».
  Domingo Ródenas, El Periódico
  
  «En Els homes no són illes Nuccio Ordine desenvolupa i actualitza els encertats arguments de l'exitós assaig La utilitat de l'inútil posant especial èmfasi a la necessitat de ser més solidaris i resistir al dogma».
  Andrés Seoane, La Lectura (El Mundo)
  
  «Ordine connecta amb el present una cinquantena de joies literàries, des de la Metafísica d'Aristòtil a Les ones, de Virginia Woolf, passant per El rei Lear de Shakespeare, Montaigne i Emily Dickinson».
  Jordi Nopca, Ara
  
  «Una selecció de fragments de clàssics –Plutarc, Sèneca, Shakespeare, Ariosto, Ibsen, Camus– que desmantellen els supremacismes i fan vibrar el costat lluminós de la vida».
  Núria Navarro, El Periódico
  
  «Nuccio Ordine recupera el prestigi de la literatura clàssica per no perdre la memòria i afrontar el present amb coneixement».
  Joan Carles Martí, Abril (El Periódico)
  
  «Un deliciós assaig traduït al català per Jordi Bayod, on aflora d'una banda una erudició exquisida i, per una altra, un sentiment de compassió extraordinari que combrega amb una qualitat universal que semblem haver perdut de vista: la comprensió».
  Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

  Show book