Otros libros que te pueden interesar

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Ver libro

• 

  Un home enamorat - La meva lluita 2

  Karl Ove Knausgård

  • 0
  • 0
  • 0

  A Un home enamorat, el segon volum del monumental i esplèndid sextet La meva lluita, Karl Ove Knausgård deixa la seva dona i s'instal·la a Estocolm, sense pensar-s'ho gaire. Allà es retroba amb en Geir, un amic noruec de la facultat, intel·lectual i conversador vigorós, i amb la Linda, una poeta que va conèixer en una trobada d'escriptors anys enrere i que serà la seva segona dona.
  L'autor parla de les segones oportunitats, de la necessitat d'escriure i de tornar a començar, de la trasbalsadora experiència de la paternitat, i de la frustració d'empènyer un cotxet per Estocolm i canviar bolquers quan en realitat el que vol fer és escriure. Knausgård escriu amb una honestedat punyent i il·luminadora sobre les petiteses de la vida de cada dia, i explora les contradiccions d'un home que desitja amb la mateixa força la solitud i l'amor.

  Ver libro

• 

  Tres desitjos abans de morir -...

  Espartac Peran

  • 0
  • 0
  • 0

  «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

  Ver libro

• 

  Les nenes que llegien al lavabo

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre que s'endinsa en la passió cap a la literatura, en el llibre com a plaer i porta a altres mons. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, Les nenes que lleguen al lavabo parla de la infància lectora de l'autor i de milers de nens i nenes que, com ell, sentien els llibres com a refugi. Que reivindica la lectura sense prejudicis ni critiques. Són les memòries de Sebastià Portell, però també les de tothom que ha sentit la màgia de la literatura, vingués en el llibre que vingués. Un cant a la diversitat literària, a la llibertat en la lectura, a l'escriptura sense lligams.

  Ver libro

• 

  El dormitori

  Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
  És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
  Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

  Ver libro

• 

  L'home dalt del pont - Diari...

  Günther Anders

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom, un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d'Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra.
  D'això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos.
  L'home dalt del pont és un text indispensable per imaginar alternatives a un moment marcat per la guerra o la crisi climàtica. Ho diu Paul B. Preciado: "Anders va escriure un diari tan lúcid com devastadores són les seves conclusions. Aquest diari s'ha de llegir avui com un mapa amb el qual navegar el present".

  Ver libro