D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Voir livre

• 

  Sobre la llibertat - Quatre...

  Maggie Nelson

  • 0
  • 0
  • 0

  "Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing
  
  La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
  
  "Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

  Voir livre

• 

  Pensar diferent

  Josep-Maria Terricabras

  • 0
  • 0
  • 0

  En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
  «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»

  Voir livre

• 

  Joan Fuster i el periodisme

  Josep Lluís Gómez Mompart, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
  Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

  Voir livre

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Voir livre

• 

  Follem?

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.

  Voir livre