D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Introducció a la metafísica

  Pablo Rychter

  • 0
  • 0
  • 0

  La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per l'existència i la naturalesa última de tot allò que ens envolta, i de nosaltres mateixos. En aquesta introducció als problemes i debats centrals de la disciplina des de la perspectiva de la tradició analítica, es formulen les qüestions següents: quins són els constituents últims de la realitat?, són tots particulars o també n'hi ha d'universals? Com pot una cosa canviar al llarg del temps i tanmateix preservar la seua identitat? Què vol dir que una cosa és causa d'una altra? I que una cosa siga essencial a una altra? Què són els mons possibles i com ens ajuden a entendre el món en què vivim? Al llarg dels cinc capítols que componen el llibre, es discuteixen les principals posicions i arguments en els debats contemporanis sobre aquestes qüestions, entre d'altres.

  Voir livre

• 

  Follem?

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.

  Voir livre

• 

  Emporta't el meu dolor

  Katerina Gordéieva

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Internacional Anna Politkóvskaia
  Premi Geschwister Scholl
  
  La guerra és una fàbrica de monstres. Qui havia estat el nostre veí, o amic, o fins i tot la família més propera, pot convertir-se de la nit al dia en una bèstia que no hauríem imaginat mai. El més habitual és que la guerra tregui el pitjor de cadascú, però també fa emergir els exemples d'humanitat més admirables. Vet aquí uns quants d'aquests exemples, d'una diversitat enorme. Des del febrer de 2022, Katerina Gordéieva ha viatjat per tot Europa (Polònia, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya...) per entrevistar-se amb les persones de la guerra d'Ucraïna; les que han aconseguit, contra tot pronòstic, no convertir-se en bèsties i, pels atzars més impensables, continuar vivint. Un llibre carregat de catarsis: primer, la de persones que pensaven que mai podrien parlar sobre el que han viscut aquests últims anys. També la de l'autora, filla de ciutat fronterera i amb família ucraïnesa. I finalment la nostra, que llegint aquests testimonis no podrem tornar a pensar en aquest conflicte de la mateixa manera.
  
  «Amb Gordéieva no aprenem la història de la guerra, sinó la història de les persones de la guerra»
  —Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura
  
  «El que enregistra Gordéieva pot fer canviar el món»
  —Dmitri Muràtov, premi Nobel de la Pau
  
  «Totes les mares ploren llàgrimes salades. Les nostres i les seves. I ningú porta un fill al món per dur-lo a l'escorxador»
  —Irina
  
  «La guerra sempre té gana»
  —Kóstik

  Voir livre

• 

  Una posteritat de paper -...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

  Voir livre

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Voir livre

• 

  La mort de l'altre - Memòria...

  Teresa Ibars

  • 0
  • 0
  • 0

  Una meditació sobre la mort carregada de vida.
  
  El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper —el company de vida—; l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
  .......................
  
  «Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»
  —Arnau Barios
  
  «Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»
  —Montse Sanjuan

  Voir livre