Otros libros que te pueden interesar

• 

  La fi de la novel·la d'amor

  Vivian Gornick

  • 0
  • 1
  • 0

  Finalista del National Book Critics Circle Award 
  
  
  A La fi de la novel·la d'amor, una provocadora col·lecció de crítica literària, Gornick exhibeix la mateixa intel·ligència, honestedat i profunditat d'ànima de les seves memòries a l'hora d'analitzar el sentit de l'amor i el matrimoni com a temes literaris del segle XX. Examina l'obra i la vida de diversos autors que admira —Grace Paley, Willa Cather, Jean Rhys, George Meredith o Jane Smiley, entre d'altres— i conclou que l'amor, la plenitud sexual i el matrimoni estan exhaurits com a expressions metafòriques de l'èxit i la felicitat. Com ja és habitual en la seva obra crítica, Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre coneixement objectiu i experiència subjectiva i estableix, en aquests onze assajos, que la preocupació moderna real, per a la majoria d'escriptors i de lectors, és el drama de la por i la ira en relació amb l'experiència amorosa. La fi de la novel·la d'amor és una col·lecció d'assajos profundament original d'una de les escriptores i lectores contemporànies més lúcides del panorama internacional, que ens convida a reflexions que van molt més enllà de la literatura. 
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe
  
  «La prosa de Vivian Gornick és tan incisiva que de vegades pot ser quasi dolorós llegir-la… La fi de la novel·la d'amor, que examina les diverses connexions entre amor i literatura, destaca com a model de clarividència lluminosa», Los Angeles Times
  
  «La fi de la novel·la d'amor és aparentment modest de mida però enorme en les implicacions que conté. Es una lectura plaent i estimulant, persuasiva, ben construïda i vibrant d'intel·ligència», Boston Review

  Ver libro

• 

  La data de naixement d'En Colom...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  La data de naixement de Cristòfor Colom es una incògnita tan gran com el seu lloc de provinença. Els seus biògrafs han aportat informacions contradictòries i han discutit sobre el tema des de fa segles.
  Lluny de ser una dada sense importància, l'any del seu naixement és clau per dilucidar qui va ser el Descobridor del Nou Món. La falta de claredat al respecte, fins i tot en els escrits del seu fill, alimenta el dubte que motiva aquest llibre: I si aquest secretisme fos intencionat? I si s'ha volgut amagar l'autèntica identitat de Cristòfor Colom?
  Jordi Bilbeny s'endinsa en la controvèrsia amb l'objectiu de treure en clar quan i on va néixer Colom, i demostra amb una gran quantitat de proves documentals que la tesi del Joan Colom, nascut a Barcelona i membre de l'alta societat catalana, és la més sòlida de les que s'han presentat fins a l'actualitat.

  Ver libro

• 

  La sardana i la religió de les...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de l'obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l'imaginari cultural català, sempre desvetllant les veritats que s'amaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l'autèntic caràcter d'alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.

  Ver libro

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Ver libro

• 

  Un país de lletrats i analfabets...

  Alfred Garcia Femenia

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràfica del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

  Ver libro

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Ver libro