Otros libros que te pueden interesar

• 

  El radar americà - Arquitectura...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  El radar americà és un documental visual i d'investigació històrica sobre art, arquitectura i disseny construït a partir de la biografia i l'arxiu personal de l'arquitecte, artista i galerista Lanfranco Bombelli (Milà, 1921-Cadaqués, 2008). Des de la microhistòria s'assaja de narrar i interpretar la història de la construcció cultural europea seguint el model del racionalisme modern i l'avantguarda artística, quan retorna, en la victòria dels aliats després de la Segona Guerra Mundial i en el marc de la Guerra Freda, amb la intervención publicitària del sistema polític i econòmic nord-americà. Quatre són els escenaris: I Les bombes, la reconstrucción i el ressorgiment. Milà-Zuric, 1940-1950. II Visual Information for US in Europe al Pla Marshall i en el marc de la Guerra Freda. París, 1950-1961. III El desglaç. Cadaqués-Barcelona, 1959-1971. IV Internacionalisme local. Cadaqués, 1971-1982.

  Ver libro

• 

  De la mentida la crueltat la...

  Michel de Montaigne

  • 0
  • 0
  • 0

  «Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
  De la crueltat

  Ver libro

• 

  Pensar l'assaig en el segle XXI

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

  Ver libro

• 

  Amb cor de foc Correspondència...

  Joan Brossa, Antoni Tàpies

  • 0
  • 0
  • 0

  La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.

  Ver libro

• 

  L'estiu passat - Una geografia...

  Joan Safont i Plumed

  • 0
  • 0
  • 0

  Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.
  
  
  Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

  Ver libro

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Ver libro