Other books that might interest you

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Show book

• 

  De ser i d'amar

  Mateu Xon Belmonte

  • 0
  • 0
  • 0

  Ser és existir. És estar al món. La construcció del jo. Ser és amar.
  33 poemes que parlen del Univers essencial i auto-biogràfic.
  Amar és sentir i ser ànima entre un univers d' éssers vius.

  Show book

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Show book

• 

  Tretze biografies imperfectes

  Gerard Vergés

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

  Show book

• 

  Random Family - Una intensa...

  Adrian Nicole LeBlanc

  • 0
  • 0
  • 0

  Darrere de les estadístiques fredes o el sensacionalisme barat sobre el Bronx hi ha la vida, la real, la de les persones concretes. És la que treu a la llum Adrian Nicole LeBlanc després d'una dècada d'investigació i convivència amb una saga familiar porto-riquenya, en un reportatge que s'eleva com un monument literari.
  Les persones de Random Family venen drogues, en consumeixen, cometen assassinats, van a la presó, tenen relacions sexuals, s'enamoren, queden embarassades i alimenten els fills. 
  El relat comença amb el narcotraficant Boy George i amb una de les seves nòvies, la Jessica, una adolescent apassionada, i amb l'aventura salvatge que viuen combinant l'ambició i la decadència. En paral·lel, el germà petit de la Jessica, en Cesar, i el seu primer amor, la Coco, naufraguen per la inclemència del carrer. Tots quatre queden atrapats entre la supervivència i la mort: els amics són assassinats; la DEA i l'FBI investiguen en Boy George; en Cesar acaba sent un fugitiu; la Jessica i la Coco suporten el sensellarisme, la traïció, la terrible privació de la presó i els danys que provoquen totes les mancances.
  Adrian Nicole LeBlanc passa a un segon pla, com un testimoni discret. Tot i això, hi és.

  Show book

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Show book