Other books that might interest you

• 

  Miguel Abensour: La democràcia...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

  Show book

• 

  Cultura festiva dominació...

  Joaquim Rius Ulldemolins, Pau...

  • 0
  • 0
  • 0

  Les Falles de València constitueixen un dels fenòmens culturals més remarcables de la cultura festiva en l'àmbit europeu i internacional. Des de la recuperació de la democràcia, s'han revitalitzat i expandit, i s'han fet plurals fins a convertir-se en un element vertebrador de la sociabilitat i la definició de la identitat local i, progressivament, en un element de creació de marca urbana. Des de la sociologia i l'antropologia, l'estudi de les Falles ha resultat un terreny fecund, en el sentit de permetre explicar l'aparent paradoxa d'una societat en procés accelerat de modernització en els anys vuitanta, que torna a abraçar una tradició reinventada. Al mateix temps, cal destacar la importància de comprendre la cultura festiva per copsar la lògica de creació de comunitat i alhora de conflicte social dins de la festa. Al llarg d'aquest llibre s'aborden les seues dimensions socials, polítiques, econòmiques, culturals i artístiques aplicant-hi el paradigma del conflicte a la cultura festiva i assenyalant-ne els aspectes transgressors i creatius, així com la seua cara més fosca, com és ara la reproducció de l'ordre social i l'exclusió, o directament l'intent de marginació de certs col·lectius i continguts de la festa i la seua voluntat de ser-hi o de ser reconeguts.

  Show book

• 

  La política que vindrà

  Elisenda Alemany

  • 0
  • 0
  • 0

  Ens trobem en un canvi d'època, davant d’una societat que ha evolucionat molt en els darrers anys. I malgrat tot, la política segueix igual, gairebé sense immutar-se davant aquests canvis. Des de l’experiència d’una persona que aterra en la política institucional, Elisenda Alamany s’atreveix a imaginar cap a on anem, com ens podem adaptar a la societat del segle xxi i quina política ens trobarem en el futur. Amb un llenguatge planer i de la mà d’experts referents en els seus àmbits com Genís Roca, Liliana Arroyo, Ignacio Sánchez-Cuenca, Jordi Sellas, Miriam Hatibi, Quico Miralles, JA Donaire, Maria Sisternas, Miquel Rosselló, Gemma Ubasart, Virginia García Beaudoux, Marta Pontnou, Jorge Moruno, Alba Alfageme, Manel Vidal o Jorge Lago, aborda quins han de ser els nous tipus de lideratge, la nova estètica de la política, les dificultats de l’esquerra per arribar als seus votants, i també el futur de l’independentisme deslligat del Procés. La política que vindrà és una invitació als descreguts i escèptics, als qui vulguin conèixer què i com es viu des de dins de les institucions, però sobretot per als qui creuen que cal ser capaços d’anar més enllà de l’avui i imaginar com serà la política del futur.

  Show book

• 

  Contra la gravetat - La...

  Kevin Prados

  • 0
  • 0
  • 0

  L'EMOCIÓ DELS CASTELLS CONVERTIDA EN REFLEXIÓ FILOSÒFICA. UN ASSAIG QUE ES LLEGEIX COM UNA NOVEL·LA, UNA CONFESSIÓ I UNA FESTA.
  Un cos damunt d'un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració. L'enxaneta que s'enfila fins a tocar el cel… A Contra la gravetat, Kevin Prados parteix d'aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se què vol dir ser casteller avui i per què continua emocionant-nos. No parla només d'una tradició, sinó d'una manera d'estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.
  Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l'ésser humà. En l'esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l'altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l'individu.
  Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Leticia Dolera i il·lustracions originals de Marina Barberà.
  «ENS AJUDA A COMPRENDRE EL SIGNIFICAT HISTÒRIC, FILOSÒFIC I EMOCIONAL DELS CASTELLS I COM LA BONA FILOSOFIA ENS INSPIRA I ENS FA PENSAR EN LA VIDA». LETICIA DOLERA
  «UN MAGNÍFIC EXEMPLE QUE, QUAN LA FILOSOFIA TÉ ELS PEUS A TERRA, PARADOXALMENT S'ELEVA, COM ELS CASTELLS». FERRAN SÁEZ MATEU
  «UN ASSAIG TREPIDANT, PLE D'EMOCIÓ, D'ERUDICIÓ I D'ENCERT. UNA LECTURA AMB ESPERIT CÍVIC I CLARIVIDÈNCIA». MELCIOR COMES

  Show book

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Show book

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Show book