Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tot va passar alhora

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.
  
  Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
  
  ---
  
  «A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»
  
  — Àngels Gregori
  
  «Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»
  
  — Manuel Forcano

  Ver libro

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Ver libro

• 

  El meu jo gastronòmic - Pròleg...

  M.F.K. Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l'autèntica cuina francesa per primera vegada i s'estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d'anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d'una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l'evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d'una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l'oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l'art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d'alimentar-se no només el cos sinó també l'ànima i la ment.

  Ver libro

• 

  El dormitori

  Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
  És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
  Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

  Ver libro

• 

  Història dels avis que no vaig...

  Ivan Jablonka

  • 0
  • 0
  • 0

  La història dels avis de l'autor, morts a Auschwitz, serveix per reconstruir l'Europa convulsa de la primera meitat del segle XX.  
  Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer. En aquesta recerca, es rescaten cartes i docu-ments, es recullen testimonis de persones que els van conèixer, s’indaga en arxius i biblioteques... De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os, i també d’un període molt convuls de la història europea, sacsejada per les dues guerres mundials, l’estalinisme, el nazisme i l’Holocaust. 
  En aquest marc, víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa, sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre, els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos, ell tapisser, ella costurera, militants comunistes que van patir persecució i captivitat, van haver de fugir a França, van tenir-hi dos fills –un dels quals, el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació, on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure, tot i que sobre el final no hi ha cap dubte. 
  L’autor, que com a historiador ha abordat amb gran habilitat, intel·ligència i estratègies narratives tant la crònica de successos –al bru-tal Laëtitia o la fi dels homes– com la crònica familiar –al deliciós Una casa amb rodes–, se submergeix aquí en el passat europeu a través d’uns avis desapareguts molt abans que ell nasqués. Allò particular il·lumina allò col·lectiu, i aquesta investigació en les arrels familiars perdudes a l’Holocaust serveix per reconstruir tota una època, un món les injustícies i atrocitats del qual del qual s’han de conèixer.

  Ver libro

• 

  Algun dia tothom hi haurà estat...

  Omar El Akkad

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un llibre únic i molt necessari», Naomi Klein
  
  El 25 d'octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: «Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra». El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. 
  
  Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d'Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s'ha erigit el món Occidental és una gran mentida. Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra és una crònica punyent i incomòda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general —i, molt concretament, de les esquerres benpensants—, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l'hora de descriure les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se i, en definitiva, de no empatitzar amb els altres. Un llibre cru i trasbalsador, imprescindible.
  
  «Una acusació ferotge i angoixant a la indiferència occidental respecte a la destrucció de Gaza en mans d'Israel. Un testimoni terrorífic, vergonyant i necessari», Booklist
  
  «En part elegia, en part crit de guerra, aquest magnífic llibre hauria de ser, i serà, lectura obligatòria per a les generacions futures que intentin encarar-se a un dels capítols més foscos de la humanitat», Téa Obreht
  
  «Un llibre sorprenent, impactant, bellíssim i essencial. Em va commocionar», Brian Eno

  Ver libro