Pujol i jo - Les cares i les creus de l'home que ha transformat tot un país

Txema Seglers

Sinopsis

Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

Disponible desde: 13/02/2025.

Longitud de impresión: 348 páginas.

Otros libros que te pueden interesar

L'estiu passat - Una geografia...

Joan Safont i Plumed

Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.


Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

Ver libro

Caps de serp - Una crònica sobre...

Patrick Radden Keefe

«Es llegeix com una barreja d'El padrí i Chinatown, amb tirotejos, una capo despietada i una muntanya de diners en efectiu. Excepte que tot és veritat.» Time
Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia de mitjana edat, que des d'un petit basar del Chinatown de Nova York controlava un negoci multimilionari de contraban de persones. 
Caps de serp revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l'FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre ens presenta un servei d'immigració sovint incompetent i de vegades corrupte que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units, i pel camí fa un retrat impressionant d'una generació d'immigrants indocumentats i la complexa economia submergida que els sosté i explota.
De llarg abast i d'una gran força narrativa, Caps de serp és, alhora, una història criminal calidoscòpica i una exploració brillant de les contradiccions de la immigració als Estats Units. 
 
The Boston Phoenix — «Una sala sencera plena de guionistes de Hollywood emmanillats als seus portàtils no s'atreviria a imaginar una història criminal tan al·lucinant com la història real de la Germana Ping.»

Ver libro

Sensibilitat i intel·ligència en...

Stefano Mancuso

Les plantes podrien viure perfectament sense nosaltres, en canvi nosaltres sense elles ens extingiríem en un breu període de temps. No sols això, al planeta Terra hi ha tan sols un 0,3 % de vida animal davant d'un 99,7 % de vida vegetal. I tanmateix, expressions com ara "vegetar" o "ser un vegetal" indiquen en gairebé totes les llengües unes condicions de vida reduïdes a la mínima expressió. Quan pensem en les plantes, ens sentim temptats a atribuir-los dues característiques: immobilitat i insensibilitat. Però recerques científiques que s'han dut a terme durant els darrers cinquanta anys han demostrat que les plantes són sensibles (és a dir que estan dotades no només dels cinc sentits que té l'espècie humana sinó de fins a quinze sentits més), es comuniquen i intercanvien informació (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen, tenen cura dels seus fills, adopten la seva pròpia personalitat, prenen decisions i fins i tot són capaces de manipular altres espècies. Com podem negar, doncs, que també són intel·ligents? La seva capacitat per resoldre els problemes que se'ls presenten ha estat provada pels estudis més recents. Aquest llibre s'endinsa en el fascinant món de les plantes des del rigor científic i alhora fent servir un llenguatge accessible a qualsevol lector. I posa al descobert tot el que els devem i, a més, tot el que encara ens poden ensenyar.

Ver libro

Maria Antonieta

Stefan Zweig

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.

Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.

Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.

«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth

«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
Juliana Canet

«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
Núria Cadenes

«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart

Ver libro

Història dels avis que no vaig...

Ivan Jablonka

La història dels avis de l'autor, morts a Auschwitz, serveix per reconstruir l'Europa convulsa de la primera meitat del segle XX.  
Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer. En aquesta recerca, es rescaten cartes i docu-ments, es recullen testimonis de persones que els van conèixer, s’indaga en arxius i biblioteques... De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os, i també d’un període molt convuls de la història europea, sacsejada per les dues guerres mundials, l’estalinisme, el nazisme i l’Holocaust. 
En aquest marc, víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa, sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre, els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos, ell tapisser, ella costurera, militants comunistes que van patir persecució i captivitat, van haver de fugir a França, van tenir-hi dos fills –un dels quals, el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació, on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure, tot i que sobre el final no hi ha cap dubte. 
L’autor, que com a historiador ha abordat amb gran habilitat, intel·ligència i estratègies narratives tant la crònica de successos –al bru-tal Laëtitia o la fi dels homes– com la crònica familiar –al deliciós Una casa amb rodes–, se submergeix aquí en el passat europeu a través d’uns avis desapareguts molt abans que ell nasqués. Allò particular il·lumina allò col·lectiu, i aquesta investigació en les arrels familiars perdudes a l’Holocaust serveix per reconstruir tota una època, un món les injustícies i atrocitats del qual del qual s’han de conèixer.

Ver libro

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Ver libro