Prosa de combat

Manuel de Pedrolo

Sinopse

El primer i únic assaig polític de Pedrolo surt a la llum seixanta anys després.

A banda de ser l'escriptor amb més llorers i lectors de la seva generació, Manuel de Pedrolo (1918-1990) va ser durant anys el principal referent de l'independentisme a la premsa catalana, cosa que no es pot deslligar de la seva recepció crítica ni de com l'hem paït fins avui. L'assagisme polític de Pedrolo ressenya vint-i-cinc anys decisius de la història del país, des de les primeres llumetes de recuperació cultural dels anys seixanta fins als focs artificials previs a Barcelona 92. En aquest volum recuperem el primer assaig polític que va concebre l'autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui, i apleguem els seus millors articles, que en una part substancial també es publiquen per primera vegada.

Una edició que revela els textos de Pedrolo sobre els «altres catalans », sobre el bilingüisme a Catalunya, sobre la repressió franquista, els nacionalismes, els demòcrates de conveniència i les relacions de l'autor amb la cultura i la política del seu temps.

«El passat existeix i el respectem, però el passat és quelcom que ja ningú no ens pot prendre, mentre el present ens el juguem una mica cada dia».

«Som, em sembla, un arc del pont que travessa el temps, el pilar que es dreça en aquest moment perquè d'altres, anys amunt, puguin continuar construint. Si un dia l'obra s'ha d'interrompre definitivament, que no sigui ara. No volem ser els darrers».

Selecció i pròleg de Júlia Ojeda.

Disponível desde: 03/09/2025.

Comprimento de impressão: 288 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

La Ilíada o el poema de la força

Simone Weil

«Un vianant no desvia la nostra marxa de la mateixa manera que ho faria un rètol; quan estem sols no ens aixequem, caminem ni seiem a la nostra habitació de la mateixa manera que ho fem quan tenim una visita. Però aquesta influència indefinible de la presència humana no és exercida per aquells homes a qui un moviment d'impaciència pot arrabassar la vida fins i tot abans que un sol pensament hagi tingut temps de condemnar-los a mort. Els altres es mouen davant seu com si no hi fossin; i ells, al seu torn, sota l'amenaça constant de ser reduïts al no-res en un instant, imiten el no-res».

Ver livro

Una catalana a París - Articles...

Teresa Pàmies

«Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".»
 
Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes conviccions comunistes. Durant la Guerra Civil va combatre com a secretària femenina de les JSUC. El gener del 1939 va començar un exili de més de trenta anys, amb París com a últim aixopluc. No va publicar el primer llibre, Testament a Praga, fins al 1971. Abans va escriure moltes cròniques sobre la vida cultural sota el franquisme, que ella des de la distància, seguia amb la màxima atenció. Aquí s'hi recullen textos ja editats en revistes de l'època i textos del tot inèdits anteriors a la Teresa Pàmies escriptora: sobre Pau Casals, Joan miró, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Francesc Candel, Anna Akhmàtova, Aleksandr Soljenitsin... hi descobrim una periodista de ploma àgil i de llengua esmolada, elegant i combativa, lliure.

Ver livro

Hotel Palestina

David Fontseca, Marc Comas

No tothom pot informar des d'una zona de guerra, enmig d'un desastre natural o al cor d'un conflicte social. Per sort, tenim entre nosaltres i ben actius una nòmina de reporters de primera fila internacional que viuen i ens narren la geopolítica mundial des de fa molts anys.
Ara, després d'explicar-se al pòdcast Hotel Palestina de 3Cat, deu periodistes se'ns despullen en aquest llibre: Anna Surinyach, Cèlia Cernadas, Manel Alías, Marc Marginedas, Mayte Carrasco, Mònica Bernabé, Plàcid Garcia-Planas, Raül Gallego, Rosa Maria Calaf i Toni Arbonès.
Independentment del mitjà on treballen, comparteixen sovint el mateix hotel, com el Palestina de Bagdad cobrint la guerra de l'Iraq. Com a homenatge i evocació d'aquests refugis enmig de la barbàrie, mantenen en aquestes pàgines una conversa íntima i pausada sobre la seva vida, l'ofici i els conflictes actuals. Són persones imprescindibles per preservar la llibertat d'informació i de pensament en un món cada vegada més polaritzat.

Ver livro

El mal involuntari

Josep Lluís Micó

Després de 15.000 hores de documentació, investigació i entrevistes, culminades amb gairebé 1.800 hores de redacció, una baixa mèdica sense data de retorn a la feina va forçar Josep Lluís Micó a recopilar en un (voluminós) volum, El mal involuntari, tots els seus relats de periodisme literari. 
L'autor va invertir 500 hores a revisar les peces ja publicades i 1.000 més a corregir els textos inèdits. Va re/ordenar un total de 12 històries segons l'edat dels protagonistes —joves, adults, grans— i va ser llavors quan es va adonar que aquelles vides, aparentment extraordinàries, eren com la seva, grollerament comuna. 
L'error de càlcul, el leitmotiv de les cròniques i els reportatges de Micó, és la justificació del compendi. Ell pensava que aquest llibre seria l'últim perquè la malaltia el derrotaria. De moment, segueix escrivint cada dia.

Ver livro

Candel - Vida de Paco Candel la...

Genís Sinca

L'origen del mite, les arrels de l'home

La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l'èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l'autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d'un barri que poca gent trepitjava i d'on ell no va voler marxar mai—; més enllà d'això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l'obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l'autor, trenats per la lectura profunda de l'obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.

«Va representar la incorporació del xarnego a l'hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán

Ver livro

Com s'ha de llegir un llibre?

Virginia Woolf

«En primer lloc, vull emfatitzar el signe d'interrogació del meu títol. Encara que pogués respondre la pregunta pel meu compte, la resposta només se m'aplicaria a mi, i no pas a vosaltres. L'únic consell, de fet, que una persona pot donar a una altra sobre la lectura és que no es deixi aconsellar, que segueixi el seu propi instint, que utilitzi el seu sentit comú, que arribi a les seves pròpies conclusions».
Com s'ha de llegir un llibre?

Ver livro