Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Ver libro

• 

  Algun dia tothom hi haurà estat...

  Omar El Akkad

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un llibre únic i molt necessari», Naomi Klein
  
  El 25 d'octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: «Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra». El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. 
  
  Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d'Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s'ha erigit el món Occidental és una gran mentida. Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra és una crònica punyent i incomòda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general —i, molt concretament, de les esquerres benpensants—, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l'hora de descriure les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se i, en definitiva, de no empatitzar amb els altres. Un llibre cru i trasbalsador, imprescindible.
  
  «Una acusació ferotge i angoixant a la indiferència occidental respecte a la destrucció de Gaza en mans d'Israel. Un testimoni terrorífic, vergonyant i necessari», Booklist
  
  «En part elegia, en part crit de guerra, aquest magnífic llibre hauria de ser, i serà, lectura obligatòria per a les generacions futures que intentin encarar-se a un dels capítols més foscos de la humanitat», Téa Obreht
  
  «Un llibre sorprenent, impactant, bellíssim i essencial. Em va commocionar», Brian Eno

  Ver libro

• 

  Amb cor de foc Correspondència...

  Joan Brossa, Antoni Tàpies

  • 0
  • 0
  • 0

  La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.

  Ver libro

• 

  Naixem de dona - La maternitat...

  Adrienne Rich

  • 0
  • 0
  • 0

  Des que es va publicar per primera vegada, el 1976, fins a l'actualitat, Naixem de dona ha suposat una revolució en la manera com pensen les dones sobre la maternitat i el seu alliberament. Explorant la pròpia experiència com a dona, poeta, feminista i mare, Adrienne Rich combina una àmplia recerca sobre antropologia, teoria feminista, literatura i psicologia amb un incansable qüestionament sobre ella mateixa. El resultat és una obra que, tal com indica Eula Biss, autora guanyadora del National Book Critics Circle Award, en un pròleg nou i commovedor, «palesa les pràctiques culturals, mèdiques i econòmiques que defineixen la maternitat, i exposa de quina manera la nostra experiència quotidiana de la maternitat pren forma segons aquesta institució persistent». Amb una introducció de la periodista Dani McClain que contextualitza l'obra, la saviesa i la intuïció de Naixem de dona ressonen avui tant com ho van fer quan es va escriure.

  Ver libro

• 

  Visc i visc i visc

  Maggie O'Farrell

  • 0
  • 1
  • 0

  Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
  Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

  Ver libro

• 

  Illes de l'abandonament - La...

  Cal Flyn

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Sunday Times a la millor escriptora de l'any
  Algunes de les zones més desolades, devastades i contaminades de la Terra, contra tot pronòstic, ofereixen les millors oportunitats per a la recuperació del medi ambient.
  A Illes de l'abandonament Cal Flyn explora llocs extraordinaris on els humans ja no viuen, o hi sobreviuen en poc nombre, i ens dona una visió de la naturalesa quan no hi som per veure-la, una perspectiva que transcendeix la mera reflexió ecològica.
  Des de les muntanyes de Tanzània fins al Carib volcànic, des de les zones prohibides de França fins a les regions mineres d'Escòcia. A Txernòbil, on després del desastre nuclear algunes persones tornen a casa. A Detroit, abans empori industrial dels Estats Units, on la malesa s'empassa les cases desballestades. A la franja desmilitaritzada entre les dues Corees, on floreix la vida silvestre. I a molts més espais on el món natural ha recuperat el seu poder salvatge.
  Realista i esperançador, aquest estudi sobre els ecosistemes d'avui, escrit amb tota la llum, aglutina una perspectiva profunda i nous descobriments ecològics, que proposen una resposta a la gran pregunta: què passa després que hàgim marxat i fins a quin punt es pot desfer el dany que hem fet a la natura?

  Ver libro