D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Voir livre

• 

  Sobre la llibertat - Quatre...

  Maggie Nelson

  • 0
  • 0
  • 0

  "Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing
  
  La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
  
  "Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

  Voir livre

• 

  Maria Antonieta

  Stefan Zweig

  • 0
  • 0
  • 0

  Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.
  
  Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
  
  Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
  
  «He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
  Joseph Roth
  
  «Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
  Juliana Canet
  
  «Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
  Núria Cadenes
  
  «Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
  Anna Guitart

  Voir livre

• 

  Vint anys de Periodisme a la...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

  Voir livre

• 

  Tot una dona

  Dani Figuerola

  • 0
  • 0
  • 0

  Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
  Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

  Voir livre

• 

  Visc i visc i visc

  Maggie O'Farrell

  • 0
  • 1
  • 0

  Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
  Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

  Voir livre