L'última colònia

Philippe Sands

Synopsis

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Disponible depuis: 25/10/2023.

Longueur d'impression: 296 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

La mort de l'altre - Memòria...

Teresa Ibars

Una meditació sobre la mort carregada de vida.

El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper —el company de vida—; l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
.......................

«Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»
—Arnau Barios

«Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»
—Montse Sanjuan

Voir livre

Històries originals de la vida real

Mary Wollstonecraft

"Històries originals de la vida real" és un llibre d'instruccions per a convertir les joves lectores en ciutadanes virtuoses de la 'res publica'. La transformació, però, no ve de la mà de la mare o del pare, sinó d'una institutriu; Wollstonecraft trenca amb la fantasia de la mare perfecta, condemna l'essencialisme de les dones com a mares instintives i naturals, i entronitza la figura de la mentora com a guia per al creixement ètic de les joves. "Lliçons per a Fanny" torna a la mare com a primera educadora de les filles i tanca un cercle en què tant les mares com aquelles que puguen fer de mares són assenyalades no com a criadores sinó com a educadores fonamentals de les dones de les noves generacions.

Voir livre

Filosofia de la cura

Boris Groys

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

Voir livre

La fascinació dels noms de lloc

Albert Jané

Albert Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l'Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d'extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d'èpic. Però no voldríem donar la idea errònia d'un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d'una mar de boira, el sospir d'una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors... I, d'una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.

A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d'un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d'un territori.

Coincidint amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Jané, Núvol publica aquesta conferència inèdita, pronunciada el 10 d'octubre de 2006 al Centre Excursionista de Sabadell, una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon llegir. Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernández.

Voir livre

Joan Fuster i les Illes Balears

Damià Pons, Josefina Salord

Les commemoracions del centenari de Joan Fuster (1922-2022) han reactivat els estudis sobre l'intel·lectual de Sueca i han propiciat l'organització de trobades, reunions acadèmiques i publicacions per a aprofundir en la seua obra. Aquest volum reuneix els treballs de setze especialistes illencs que aborden les relacions de l'escriptor amb les Illes Balears, les connexions de la seua obra i les relacions personals o literàries amb Ramon Llull, Antoni M. Alcover, Miquel Dolç, Nicolau M. Rubió, Josep Melià i Vicenç M. Rosselló, entre altres.

La mirada menorquina hi és present també amb les anàlisis dels estudiosos que, amb motiu de les jornades organitzades per l'Institut Menorquí d'Estudis i el Govern de les Illes Balears, tingueren ocasió d'eixamplar, compartir i debatre el conjunt de l'obra de l'escriptor.

El llibre inclou un extens corpus d'articles del mateix Fuster –precedits dels poemes dedicats a les Illes i als seus escriptors– i d'altres sobre la seua obra signats per autors balears de renom.

Aquesta publicació, que veu la llum en coedició, aspira ara a esdevenir una baula significativa en l'aprofitament de la relació entre l'intel·lectual valencià i les Illes Balears.

Voir livre

La física en 32 dosis (CAT)

Maria Àngels Hernández, Joan...

Aquesta obra ofereix al públic una síntesi que il·lustra les característiques fonamentals i el funcionament d'un conjunt de lleis i descobriments científics que han marcat una fita en la història de la ciència moderna.

Voir livre