Other books that might interest you

• 

  Sembla mentida

  Jordi Puntí, Miqui Otero, Irene...

  • 0
  • 0
  • 0

  Els relats d'aquest llibre, sorgits de les col·laboracions de Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí a «El suplement»de Catalunya Ràdio i basats en les vivències dels oients, s'endinsen amb veritable ofici en el terreny de la ficció, «l'única manifestació honrada i divertida de la mentida». A partir d'aquests fils reals, els autors teixeixen trames que es perden en el territori de la imaginació i que transporten els lectors a realitats tan familiars com inesperades, les quals semblen suggerir tot el que la quotidianitat ens convida a llegir entre línies. El resultat és un extraordinari mosaic de veus que plasma la vida tal com és: tan tendra com imprevisible, amarga i espaterrant, però sempre divertida. Sembla mentida, però…
  
  «Sembla mentida fa més evidents—i valuosos— l'estil, la intuïció, les obsessions i el talent dels tres escriptors, que, amb un respecte i una disciplina exquisits, s'alternen per convertir els suggeriments i les anècdotes dels oients en una nova veritat».
  Sergi Pàmies

  Show book

• 

  Una biografia epistolar

  Simone Weil

  • 0
  • 0
  • 0

  Recórrer l'itinerari vital i intel·lectual de la filòsofa Simone Weil des d'un lloc poc transitat, el de la seua correspondència, pot oferir una imatge molt fidel de la seua trajectòria, tan curta com intensa i coherent. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seua evolució, en escenaris com París, Marsella, Nova York o Londres, i dirigides a interlocutors que van deixar una empremta inesborrable en la seua obra. L'atenció i l'espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, el llibre pretén ser també una crida d'alerta davant del risc de desaparició d'aquest gènere literari.

  Show book

• 

  Algun dia tothom hi haurà estat...

  Omar El Akkad

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un llibre únic i molt necessari», Naomi Klein
  
  El 25 d'octubre de 2023, tot just tres setmanes després del bombardeig de Gaza, Omar El Akkad va tuitejar: «Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra». El tuit va tenir més de 10 milions de visualitzacions. 
  
  Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d'Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s'ha erigit el món Occidental és una gran mentida. Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra és una crònica punyent i incomòda que clama contra el silenci eixordador dels mitjans de comunicació europeus i americans, de la classe política en general —i, molt concretament, de les esquerres benpensants—, i denuncia la incapacitat i les trampes del llenguatge a l'hora de descriure les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i les conseqüències devastadores de no prendre partit, de no mullar-se i, en definitiva, de no empatitzar amb els altres. Un llibre cru i trasbalsador, imprescindible.
  
  «Una acusació ferotge i angoixant a la indiferència occidental respecte a la destrucció de Gaza en mans d'Israel. Un testimoni terrorífic, vergonyant i necessari», Booklist
  
  «En part elegia, en part crit de guerra, aquest magnífic llibre hauria de ser, i serà, lectura obligatòria per a les generacions futures que intentin encarar-se a un dels capítols més foscos de la humanitat», Téa Obreht
  
  «Un llibre sorprenent, impactant, bellíssim i essencial. Em va commocionar», Brian Eno

  Show book

• 

  La passió dels estranys - Una...

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  L'amistat és una cosa tan bona que ningú no voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D'aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l'amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d'autoajuda. El fil conductor d'aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d'altres vincles. El valor de l'amistat es posa en el centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l'aïllament i a la soledat no desitjada. Aquest llibre parteix d'una sospita respecte a aquest ideal ètic de l'amistat. Què s'amaga darrere d'aquest ideal de puresa? Com s'ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s'adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d'amistat? Estirar el fil d'aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d'entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l'amistat és l'única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics. L'amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.

  Show book

• 

  Lo mig del món

  Roser Vernet

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d'una família. S'hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius. Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s'espera la pluja, que és poca. On els governs furten l'aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d'habitar el món —les úniques que valdran a partir d'ara. Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l'explica el coneix pam a pam: perquè l'ha viscut, se n'ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d'un territori, i el llegeix.

  Show book

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Show book