D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Aioua

  Roser Cabré-Verdiell

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rut ha fugit. Viatja sola fins a Iowa i s'atura en un poblet anomenat Frankville. S'instal·la en un motel rònec on s'allotgen tota mena de dones solitàries, perdudes o trencades, amb les quals a poc a poc establirà vincles. Però la Rut no pot parlar, per això escriu a l'Hac, l'home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l'han fet marxar.
  Tanmateix, no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Així, mentre deambula pel poble i es barreja amb els seus habitants, coneix personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d'una secta anomenada «Franquesa Radical», que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida.
  AIOUA és un territori mental, un lloc on les emocions es converteixen en imatges, i on la força visual i evocadora de la prosa de Roser Cabré-Verdiell aconsegueix treure tot el seu potencial. AIOUA és una novel·la sobre la necessitat d'entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. Un llibre íntim i colpidor, oníric i profundament emotiu.

  Voir livre

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Voir livre

• 

  Peixos

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  La nova heroïna d'Eva Baltasar s'enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l'amor a primera vista. "L'escala fosca del desig no té barana" va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s'hi estimba daltabaix. "Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m'hi he trobat— que l'escriptura no allibera res." La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d'un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s'atura. "I penso. És ella, penso." Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l'infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d'una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l'enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill. "Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert "Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor "Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar "El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou." Blanca Llum Vidal a Catorze "Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo." Noelia Ramírez a El País "Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident."Nadal Suau a El Cultural "Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier"Bruno Padilla del Valle a Mercurio "La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada" Marta Domínguez a Página Dos "La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa." Julià Guillamon a La Vanguardia "Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual." Anna Guitart al Diari ARA.

  Voir livre

• 

  El casalot abandonat

  Anna Katharine Green

  • 0
  • 0
  • 0

  Estat de Nova York, segle XVIII. Plena revolució dels Estats Units. A través del diari d'una hostalera, la senyora Truax, descobrim un crim que trigarà anys a resoldre's. Els Urquhart, una jove parella de casats, arriben al seu hostal amb un paquet sospitós i insisteixen a quedar-se a la cambra més antiga; l'endemà marxen de manera sobtada. Setze anys més tard, un nou hoste revela informació crucial sobre aquella nit misteriosa. 
  
  Anna Katharine Green va ser una de les autores més populars del canvi de segle. A les seves novel·les hi conviuen el romanticisme de la novel·la victoriana i la versemblança judicial de la novel·la detectivesca. A El casalot abandonat, la seva incursió en el gènere gòtic, combina anotacions a un diari i cartes per crear una trama intricada plena d'intrigues, passions i enganys.

  Voir livre

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.
  
  «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
  Ponç Puigdevall, Quadern El País
  
  «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
  Màrius Serra, La Vanguardia
  
  «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
  Michèle Gazier, Télérama

  Voir livre

• 

  Somni d'un apotecari d'estiu

  Guillem Viladot

  • 0
  • 0
  • 0

  L'apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d'Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l'apotecari està casat. A partir d'aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre es quals hi ha en Pau, l'aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau s'ha d'escapar i arriba a ca l'apotecari, que s'hi reconeix estranyament.
  «Els dos rails brillen davant la màquina com dues antenes de televisió que s'han de trobar a l'estació puntual de l'infinit.»

  Voir livre