Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Les cares

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 0
  • 0

  Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.
  
  "Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus
  
  "El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times

  Zum Buch

• 

  Azami Ed Cat - El club de la...

  Aki Shimazaki

  • 0
  • 0
  • 0

  En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, relacions trencades viscudes en les ombres, i mentides.
  
  En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre els dos en què en Mitsuo

  Zum Buch

• 

  Papallones negres

  Priscilla Morris

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly
  Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror.
   
  The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.»
  Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.»
  The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. »
  Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.»
  Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció,  troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.»
  Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.»
  Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»

  Zum Buch

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Zum Buch

• 

  Bioko

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  Marc Pastor torna a sorprendre amb una novel·la que respira l'exotisme dels millors relats d'aventures. Bioko, l'illa remota del golf de Guinea que dona nom a la novel·la, l'any 1887 encara és un presidi enorme on es confinen els homes a qui es castiga sense futur. Aquí és on destinen Martí Corvo, un soldat llibertí i bevedor, amb l'esperança que serà el candidat ideal per un entorn tan cru.
  La novel·la s'organitza en dues línies cronològiques diferents, que en un moment determinat acaben connectant.
  L'autor la defineix com "una novel·la d'aventures, amb grans dosis de novel·la negra i colonial, i alguna gota de ciència-ficció, però no deixa de ser un homenatge a les històries de Verne, Stevenson o Conrad, passat pel meu filtre".

  Zum Buch

• 

  L'última nit

  James Salter

  • 0
  • 1
  • 0

  Famós pel seu estil depuradíssim i precís, i per la seva profunditat psicològica i emocional, James Salter és un dels grans escriptors nord-americans contemporanis, fins ara mai traduït al català. L'última nit, un recull de deu relats magistrals, n'és una prova claríssima: a partir del retrat íntim de les relacions entre homes i dones, Salter retrata matrimonis que trontollen i relacions que s'ensorren, i explora temes com l'amor i el desamor, l'engany i el desengany, la incomunicació, la soledat o la passió. Sobri, subtil i afilat però mai inaccessible, capaç d'il·luminar les foscors que s'amaguen darrere les parelles aparentment convencionals i amb un talent especial per als diàlegs vius i directes, Salter s'ha guanyat un lloc a la prestatgeria dels imprescindibles de la literatura universal.

  Zum Buch