Other books that might interest you

• 

  Maria Antonieta

  Stefan Zweig

  • 0
  • 0
  • 0

  Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.
  
  Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
  
  Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
  
  «He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
  Joseph Roth
  
  «Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
  Juliana Canet
  
  «Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
  Núria Cadenes
  
  «Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
  Anna Guitart

  Show book

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Show book

• 

  Tot va passar alhora

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.
  
  Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
  
  ---
  
  «A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»
  
  — Àngels Gregori
  
  «Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»
  
  — Manuel Forcano

  Show book

• 

  Los Col·loquis de la insigne...

  Cristòfol Despuig

  • 0
  • 0
  • 0

  Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.  
  La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.   
  L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica,  o l'activitat política de l'època.  
  El diàleg s'estableix entre  ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. 
  Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.  
  Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans,  fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. 
  
   Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui 
  
  La millor peça literària del Renaixament català 
  
  Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. 
  
  El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. 
  
  Un document historiogràfic fonamental.  
  
  Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre

  Show book

• 

  Digue'm que m'estimes

  Marlene Dietrich, Erich Maria...

  • 1
  • 0
  • 1

  El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
  
  Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
  
  Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

  Show book

• 

  Tradició i creació - i altres...

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l'entrada del massís de l'Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l'ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d'esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d'una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
  
  Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m'han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

  Show book