Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Trilogia de Copenhaguen

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 1
  • 0

  Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l'inclassificable gènere confessional, l'escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l'avortament, l'addicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la vocació d'escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l'alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves addiccions més profundes: l'acceptació dels altres, l'escriptura i l'amor.
  "Corrosiva, vibrant, impúdicament confessional... Una obra mestra", Liz Jensen, The Guardian
  
  "Sorprenent, honesta, completament il·luminadora i, al final, devastadora. Trilogia de Copenhaguen és magistral no només per la seva honestedat i lirisme: tots tres llibres viatgen fins als límits més foscos de l'experiència humana i en retornen, tocats de mort però magistralment eloqüents", Alex Preston, The Observer
  
  "Un dels millors llibres que he llegit aquest any: et penetra com un taló d'agulla i, un cop a dins, fa la seva feina", John Self, New Statesman

  Ver livro

• 

  Tot una dona

  Dani Figuerola

  • 0
  • 0
  • 0

  Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
  Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

  Ver livro

• 

  Passes per Palma

  Biel Mesquida

  • 0
  • 0
  • 0

  Palma és per a Biel Mesquida l'escenari de la seva educació sentimental, i lacanta perquè la coneix i l'ha viscuda a fons. Quants de llocs que recorda,conserva i ens relata!També evoca la padrina Joana i la seva mare Paulina, tan essencials en laformació de la seva sensibilitat palmesana que l'ha dut a crear-ne l'imaginarid'aquestes Passes. Al centre, hi posa el barri del Terreno, un lloc tan bell comcivilitzat, avui univers d'infantesa perdut. Són records i paisatges i històries dellocs i persones vertaderes de Ciutat presentades amb la senzillesa dels fetsmés íntims.Aquestes Passes per Palma ens porten el record de figures com el mestre Moll iel poeta Josep M. Llompart, i moments inesborrables com els protagonitzats perna Maria dels Ous i la Grace Kelly i el príncep Rainiero.Fet i fet, converteixen Palma en matèria literària lúcida i polifònica, amb què BielMesquida, picapedrer dels mots, i Jean Marie del Moral, artista de miradaafinada i sensible, han bastit una poètica de la ciutat, a voltes crítica, elegíacatambé, de temps i llocs perduts, i de personatges de tota casta que l'hantrepitjada. Una Palma tan sòlida que ja no es perdrà.Biel Mesquida no havia escrit mai abans un text tan memorialístic. Per primeravegada s'obre al lector parlant dels seus íntims i de moments fonamentals idecisius en la seva formació cultural i sentimental. Ens ofereix, doncs, un relatde gran nivell que Jean Marie del Moral completa amb la seva càmera i la sevamirada original.

  Ver livro

• 

  País barroc

  Raül Garrigasait

  • 0
  • 0
  • 0

  El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s'alcen per insultar un agent de l'Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l'avi de noranta anys s'enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l'Eixample, dormen en pau. Onze textos d'una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.

  Ver livro

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Ver livro

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Ver livro