Other books that might interest you

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Show book

• 

  Tots els meus secrets o gairebé

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

  Show book

• 

  Tres desitjos abans de morir -...

  Espartac Peran

  • 0
  • 0
  • 0

  «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

  Show book

• 

  Candel - Vida de Paco Candel la...

  Genís Sinca

  • 0
  • 0
  • 0

  L'origen del mite, les arrels de l'home
  
  La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l'èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l'autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d'un barri que poca gent trepitjava i d'on ell no va voler marxar mai—; més enllà d'això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l'obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l'autor, trenats per la lectura profunda de l'obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.
  
  «Va representar la incorporació del xarnego a l'hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán

  Show book

• 

  Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

  Llibert Ferri, Teresa Ferri

  • 0
  • 0
  • 0

  A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
  Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
  En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
  Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

  Show book

• 

  La mare balena i altres contes

  Victor Catalá

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Show book