Traducteur Oriol Vaqué Sánchez
Maison d'édition: Nórdica Libros
L'ombra del card és un dels fenòmens literaris més importants de la literatura japonesa de les últimes dècades. Cinc novel·les que conformen un biombo que reflecteix la vida en la societat japonesa contemporània a través de les històries entrellaçades de cinc persones: en Mitsuo, la Mitsuko, en Gorô, l'Atsuko i en Tarô.
Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007. «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable». Enrique Vila-Matas «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura». Julià Guillamon, La VanguardiaVoir livre
Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.Voir livre
Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.Voir livre
Joan Lluís-Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana, que no s'ha cansat de denunciar la política lingüicida de la República francesa. Nascut a Perpinyà l'any 1963, fill d'una família treballadora empordanesa que va emigrar al sud de França als anys 1950, en aquest llibre reconstrueix la seva particular relació amb la llengua dels pares. Educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un procés d'autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles és un relat literari que explica aquest recorregut ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar i que ha configurat la seva identitat, com a membre de la cultura catalana, a cavall de dos estats. Els invisibles va néixer el 2018 en els escrits mensuals de l'autor com a escriptor convidat a la revista L'Avenç.Voir livre
El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s'alcen per insultar un agent de l'Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l'avi de noranta anys s'enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l'Eixample, dormen en pau. Onze textos d'una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.Voir livre
Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda. "Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus "El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York TimesVoir livre
