Llibre de meravelles

Ramon Llull

Beschreibung

Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

Verfügbar seit: 16.07.2024.

Drucklänge: 610 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Com vaig arribar a ser rei

Jaume I, Raül Garrigasait

Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.

Zum Buch

A tota màquina

Ethel Lina White

Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 

A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

Zum Buch

Cartes a Jones Street...

Manuel de Pedrolo

Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
«T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
«Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
— Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

Zum Buch

La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda

"Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

Zum Buch

Bestiari medieval

Llúcia Martín, Raquel Parera

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

Zum Buch

Flor de Sardenya

Grazia Deledda

El 1881, en un petit poble de Sardenya, s'entrellacen les històries de la Lara, àlies Maura, i l'advocat Marco Ferragna, que intenta curar la jove d'una malaltia que la consumeix. Tanmateix, els tractaments no funcionen i en Marco es veurà afligit pel dolor de la pèrdua fins que una altra dona, molt semblant a Lara, li farà reviure el cor.
Amors, assassinats, odis, misteris, paisatges i energies ancestrals gràcies a una llum que tot ho encén amb alè de prodigi. Flor de Sardenya és un calidoscopi tan vibrant com un dia de mercat i va significar un escàndol a la seva època pel retrat vivíssim d'un poble que no volia ser immortalizat amb aquests termes perquè era com si li haguessin robat l'ànima. I és que, llegint aquestes pàgines sobre una societat que es fonamenta en una sèrie de costums i mites atàvics, acabes com les criatures que enyoren l'obert silenci del cel i de la terra: amb una mescladissa d'emocions que van de l'entusiasme i la tendresa fins a la por i la compassió. Aquest és un llibre sobre una illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i les passions que li corresponen. Amb una extraordinària capacitat descriptiva, que aconsegueix evitar una textura de postal i presentar la força de la natura amb tot el seu esplendor vitenc, Grazia Deledda va immortalitzar Sardenya i els seus redols més personals, i també alguns secrets que ningú no volia que sortissin a la llum.

Zum Buch