Autobiografia d'un exhome de color

James Weldon Johnson

Maison d'édition: Editorial Clandestina/Crims.cat

Synopsis

Una novel·la pionera i colpidora sobre la identitat racial als Estats Units.
El protagonista d'Autobiografia d'un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l'abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.
L'Autobiografia d'un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d'un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.
És una obra clau de la literatura afroamericana del segle XX, publicada per primera vegada de forma anònima el 1912 i reeditada el 1927 en ple Renaixement de Harlem. Amb una mirada lúcida i gens sentimental, James Weldon Johnson narra el viatge d'un home amb la pell clara que pot fer-se passar per blanc, i que transita pels diferents estrats de la societat negra dels Estats Units de principis de segle. 
Des d'una fàbrica de cigars a Jacksonville fins als salons selectes de Nova York, passant per l'escena musical del ragtime, la novel·la explora la doble consciència, els prejudicis racials i la construcció de la identitat masculina en una cultura marcada pel color de la pell. Amb un estil directe i elegant, aquesta obra es manté sorprenentment vigent més d'un segle després de la seva publicació i ha estat un referent essencial per a autors com Zora Neale Hurston, Richard Wright o Ralph Ellison.

Disponible depuis: 26/03/2025.

Longueur d'impression: 216 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda

"Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

Voir livre

Relats de Sant Petersburg

Nikolai Gogol

Un nas que cobra vida. Un funcionari senzill la possessió més preuada del qual és un abric. Un home que perd lentament la raó. Aquestes són algunes de les històries d'aquesta compilació, una selecció dels cinc millors relats de Nikolai Gógol ambientats a Sant Petersburg. A cadascun hi descobrim una cara diferent de l'aleshores capital de l'Imperi Rus.

Els Relats de Sant Petersburg són la introducció perfecta a Nikolai Gógol, un dels autors més destacats en llengua russa. Pioner del grotesc i amb un estil que combina sàtira, realisme i fantasia, ha inspirat autors posteriors com Fiódor Dostoievski, Anton Txékhov o Vladimir Nabokov. En aquest recull, crea un mosaic literari que captura la complexitat de la vida urbana i les relacions humanes a Sant Petersburg.

Voir livre

La teranyina

Joseph Roth

«Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»

Theodor Lohse és un home mediocre, un antic oficial alemany que s'uneix als grups d'extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. Sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d'una societat desorientada i ferida.

Voir livre

Nosaltres

Ievgueni Zamiatin

Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

Voir livre

Bestiari medieval

Llúcia Martín, Raquel Parera

Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

Voir livre

1984 (edició en català avalada...

George Orwell

Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

Voir livre