Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Mostra libro

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 1
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Mostra libro

• 

  Curial e Güelfa

  Anònim, Lluís-Antón Baulenas

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en català actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Mostra libro

• 

  El hòbbit - o viatge d’anada i...

  J. R. R. Tolkien

  • 0
  • 0
  • 0

  Acompanya en Bilbo Saquet en una aventura plena de màgia, criatures fantàstiques i un anell misteriós... Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo arrenca amb la recerca d´un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canvia quan el mag Gàndalf el recluta perquè sigui el tretzè membre de la companyia de Thorin, una colla de nans originaris d'Èrebor, d'un quant temps ençà a l'exili des que una bèstia temible els va foragitar de casa seva. És així, doncs, com en Bilbo es troba de cop i volta amb la que serà la seva gran aventura i emprèn un llarg viatge cap a terres ignotes amb l'objectiu d'ajudar els nans a recuperar allò que és seu. Pel camí, coneixerà criatures meravelloses i espantoses alhora, i fins i tot ensopegarà amb un anell màgic... N'han dit:«Una obra mestra impecable».The Times «Tots aquells, joves i grans, que apreciïn una bona història d’aventures, exquisidament explicada, portaran El hòbbit al cor».The New York Times Book Review «Rellegir El hòbbit ha sigut tota una revelació. Abans només el veia com un entrant del gran festí que és El senyor dels anells. Ara m'he adonat tot ell és un àpat perfectament equilibrat, d'aquells que et deixen ben satisfet i no pas atipat».The New Yorker «Aquesta és una aventura per a tota la vida. No us decebrà. Estar a l'altura d'El senyor dels anells no és gens fàcil, però aquest llibre ho aconsegueix».The Guardian «El hòbbit ha de ser llegit com una distracció, però no és sobrer que hi sapiguem veure la llavor guardada a les fosques en un cotó humit de la qual creixerà una mongetera literària gegantina, descomunal. En Frodo, el drac, Gòl·lum, els nans, Gàndalf..., l’existència de l’anell... Tot és a punt d’esclatar».Francesc Parcerisas, el traductor, a Vilaweb

  Mostra libro

• 

  Llibre de contemplació

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha unanimitat a considerar el Llibre de contemplació en Déu com un dels textos més importants no només de l'extensa producció del seu autor, sinó de tota la literatura catalana. Per a molts seria, fins i tot, l'obra més destacada de les lletres catalanes. Aquesta valoració es justifica, juntament amb els seus indubtables mèrits literaris, pel seu caràcter de text fundacional: en certa manera Llull obrí el món a la cultura catalana en emprar al segle XIII la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica, i és precisament en el Llibre de contemplació on per primer cop el català s'erigeix com a llengua d'alta cultura. Aquest llibre immens, del qual en presentem una antologia, resumeix allò més essencial de la vasta obra posterior de Llull i es pot afirmar que amb el Llibre de contemplació neixen les lletres catalanes, i ho fan amb una obra de referència la importància de la qual s'estén molt més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i culturals.

  Mostra libro

• 

  Vetlles en un veïnat de Dikanka

  Nicolai Gogol

  • 0
  • 0
  • 0

  Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
  Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

  Mostra libro