La festa de Gerald

Robert Coover

Sinopsis

Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apareix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d'un seguit de fets, alhora extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonista fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l'homenatge de la gent de teatre a l'actriu morta… Com ha dit la crítica, «La festa de Gerald» és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d'un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l'humor.
«Brillant, intel·ligent, lúcida, divertida fins a la rialla. Falten paraules per descriure aquesta novel·la esplèndida»
Quim Monzó  
 «Robert Coover ha escrit un Hieronymus Bosch: la seva obra té el mateix aire de malson, la mateixa força hipnòtica, la mateixa implacabilitat, la mateixa bellesa. Una novel·la extraordinària».
William H. Gass

Disponible desde: 01/08/2023.

Longitud de impresión: 480 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

En Machu el petit heroi

Mireia Segarra

En Machu era feliç al costat de la seva mare, però un dia va aparèixer un home i se'l va endur dins d'una caixa, junt amb la seva germana. Poc després una noia va trobar-los abandonats i de seguida els va portar a la protectora, on començaria per a ells un viatge tan complicat com inspirador.

Ver libro

Caront

Jordi de Manuel

La hibernació de la inspectora Sara Bruc és interrompuda durant un viatge interplanetari: tres persones han aparegut mortes en dies successius en un compartiment de realitat virtual de l'astronau on són. Sara Bruc, assistida per Adso, un androide d'última generació, investiga les morts i aviat descobreix que es tracta d'assassinats. A la nau espacial conviuen diferents equips de recerca científica i una tripulació militaritzada, assistida per robots amb diferents funcions. La seva missió és arribar a Caront (el satèl.lit de Plutó) per construir-hi una estació interestel.lar. El biòleg, professor i escriptor Jordi de Manuel torna a hibridar el gènere negre amb la ciència-ficció en la seva última novel.la, i ho fa en l'escenari tancat d'una nau espacial, amb personatges de carn i ossos amb intel.ligència humana i d'altres amb intel.ligència artificial.

Ver libro

El petit heroi

Fiódor Dostoievski

En les novel·les de Dostoievski, els nens i els adolescents acostumen a tenir-hi un paper torturat. La pròpia infantesa de l’escriptor, plena d’experiències difícils, li servia de model per considerar-la una etapa de la vida marcada per la infelicitat. El protagonista d’El petit heroi, n’és, però, una excepció. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del «petit heroi», amb el naixement dels primers sentiments amorosos cap a una bella dama però també el dolor i el neguit. Una novel·la deliciosa.

Ver libro

L'ordenació dels maons - Temps...

Manuel de Pedrolo

Aquesta és la setena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

Ver libro

Veu de foc

Neus Arqués, Jordi Meya

Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?

Ver libro

Tres novel·les analògiques - La...

Sergi Pàmies

Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.

«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
Ponç Puigdevall, Quadern El País

«Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
Màrius Serra, La Vanguardia

«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
Michèle Gazier, Télérama

Ver libro