Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
I want to read the book!
All characters reduced
L'illa de Maians - cover

L'illa de Maians

Quim Monzó

Publisher: Quaderns Crema

  • 1
  • 19
  • 0

Summary

«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida».
«El Urogallo», Madrid.
«Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe».
«Dagblad», Helsingborg.
«Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea».
«Aftonbladet», Estocolm
Available since: 11/04/2021.
Print length: 184 pages.

Other books that might interest you

  • Uf va dir ell - cover

    Uf va dir ell

    Quim Monzó

    • 0
    • 0
    • 0 
    Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant–força matusserament–l'univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort… Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.
    Show book
  • Ningú encaixa més que tu - cover

    Ningú encaixa més que tu

    Miranda July

    • 0
    • 0
    • 0 
    Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d'epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.
    Show book
  • Tinc un coll que fa pena - cover

    Tinc un coll que fa pena

    Nora Ephron

    • 0
    • 1
    • 0 
    Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
    Show book
  • Coragre - cover

    Coragre

    Nora Ephron

    • 1
    • 1
    • 0 
    ¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d'un matrimoni perfecte? Si l'escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l'adulteri, , la teràpia de grup i l'estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d'angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d'una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l'intent de recuperar en Mark i el desig de veure'l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l'única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l'humor àcid propi de l'autora, una muntanya russa d'amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.
    Show book
  • Hôzuki Ed Catalán - La lliberia de la Mitsuko - cover

    Hôzuki Ed Catalán - La lliberia...

    Aki Shimazaki

    • 1
    • 0
    • 0 
    La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord.

Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d’un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d’una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l’establiment.

Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d’elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l’equilibri de la seva família.
    Show book
  • Avui que ens són familiars la browning i els gàngsters - Periodisme humor sàtira (1932-1934) - cover

    Avui que ens són familiars la...

    Mercè Rodoreda

    • 0
    • 0
    • 0 
    «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».
    Show book