Other books that might interest you

• 

  Amor i enyorança

  Theodor Kallifatides

  • 1
  • 0
  • 0

  Christo ha deixat els seus pares a Atenes i se n'ha anat a Estocolm. Té poc més de vint anys i una beca del govern suec li dóna l'oportunitat d'estudiar història de les idees a la universitat, cosa que sempre havia estat el seu somni. Però està massa sol a Estocolm, on sobreviu amb feines precàries en empreses regentades per altres emigrants com ell. No domina encara l'idioma i Grècia continua present al seu cap i al seu cor. Però quan coneix Rània, tot el seu món es posa de cap per avall. Amor i enyorança, la novel·la més recent de Theodor Kallifatides, és una història càlida i plena d'humanitat sobre els molts obstacles amb què topa un emigrant, també i especialment a l'hora d'enamorar-se.

  Show book

• 

  Cònan el bàrbar

  Robert Ervin Howard

  • 0
  • 0
  • 0

  Un jove Cònan, lluny de la seva Cimèria natal, viatjarà per les terres del sud on provarà de guanyar-se la vida com a lladre i mercenari. Fent ús de la seva espasa, la seva força i la seva audàcia, s'enfrontarà a hordes de guerrers, bruixots mil·lenaris amb poders obscurs, monstres esfereïdors —tangibles i intangibles—, gegants de gel i, fins i tot, a homes amb habilitats demoníaques. El viatge el durà per unes terres —més o menys— civilitzades, regides per lleis i convencions socials que s'escapen als principis i costums bàrbars del jove cimeri.
  Cònan és el personatge més rellevant de l'escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d'altres personatges com Solomon Kane o Kull el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Conan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

  Show book

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Show book

• 

  Blancor

  Jon Fosse

  • 1
  • 0
  • 0

  Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.

  Show book

• 

  La lladre del deu per cent

  Lavanya Lakshminarayan

  • 0
  • 0
  • 0

  Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics.
  
  Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

  Show book

• 

  L'Ales a la vora del foc

  Jon Fosse

  • 0
  • 0
  • 0

  En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.

  Show book