Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Doppler Ed Catalán

  Erlend Loe

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

  Ver livro

• 

  Manual de la perfecta parella...

  Ramon Folch i Camarasa

  • 0
  • 0
  • 0

  En Joan i la Matilde són, pel que sembla, els veritables autors d' aquest Manual (que signa curiosament en Ramon Folch i Camarasa, encara no se sap amb quin dret) i s'alternen en la redacció dels diversos capitols, que tracten de la casa, la decoració de la llar, l'economia domèstica, la família d' Ell, la família d' Ella, el cercle d' amics, etc..., amb un cert mètode i rigor, com escauria a un autèntic manual. 
  Tot això en clau d'humor, és clar, amb un text sempre satíric i sovint sarcàstic, enriquit amb una munió de notes de peu de pàgina, d'Ella o d'Ell, que no són menys agudes i divertides que el text principal. 
  En moltes de les pàgines d'aquest llibre el lector s'hi reconeixerà o hi reconeixerà els seus amic, enemics, veïns, parents i coneguts. 
  Aquest no és el primer llibre d'humor de Ramon Folch i Camarasa, que ha estat considerat ben justament com un dels humoristes més seriosos de casa nostra.

  Ver livro

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Ver livro

• 

  Garlanda - Paraules pèrdues i...

  Maria Rovira

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha persones com la Maria Rovira, coneguda als escenaris com a Oye Sherman, que miren el món des d'una estranyesa i una singularitat que el fan més divertit i brillant. I que, malgrat el dol, el desconcert, les crisis i les petites foscors inevitables, el celebren.
  Garlanda és el gènere literari que ha inventat. Un fil que ho travessa tot. D'aquest fil en pengen records d'infantesa, etimologies de la llengua catalana que s'obren com finestres, escenes domèstiques, taxonomies impossibles, imperis romans construïts amb menjar, cinema o pentinats. Hi ha joc i obsessió, llengua i família, la mort del pare i el vertigen dels trenta. Cada banderola té sentit per ella mateixa; juntes, formen una constel·lació íntima.
  Amb un humor fi i una lucidesa que podrien recordar Nora Ephron o David Sedaris, però des d'Horta i amb trenta i pocs anys, Maria Rovira debuta amb unes memòries plenes d'ironia i tendresa, una garlanda per enfilar el que ha passat i celebrar que existeixi.
  «El dia que ens van explicar les hores a l'escola jo no hi era. M'aclaparava tant la complicació que vaig decidir que intentaria viure sense saber dir les hores correctament, que, total, tampoc em caldria, que com de greu havia de ser allò. Aquesta sensació d'haver-me perdut la classe del dia anterior m'acompanya força sovint. En algun moment totes les nenes van aprendre a fer la vertical, i a fer-se trenes de donzella renaixentista, i a fer factures, i a mantenir l'ordre en els seus espais, i a no perdre les coses, i a tenir parella estable i un parell de fills, i no em van avisar».

  Ver livro

• 

  La intrusa

  Irene Pujadas

  • 0
  • 0
  • 0

  Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

  Ver livro

• 

  Blancor

  Jon Fosse

  • 1
  • 0
  • 0

  Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.

  Ver livro