D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Voir livre

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Voir livre

• 

  Doppler Ed Catalán

  Erlend Loe

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

  Voir livre

• 

  L'Ulisses de James Joyce:...

  Víctor Aldea

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Ulisses de Joyce, una de les grans novel·les de tots els temps, es va publicar el dia 2 de febrer de 1922, el dia del 40è aniversari de l'autor irlandès, avui fa justament cent anys. Per celebrar-ho publiquem en format ebook l'assaig de Víctor Aldea, que ens dona claus per llegir aquest clàssic del segle XX i repassa les vicissituds editorials d'un llibre que va patir la censura i un judici per obscenitat que en va entorpir la difusió durant anys. No van ser els únics factors que van desfigurar un text que ha costat dècades de fixar de manera canònica. La incontinència de James Joyce a l'hora de corregir les darreres proves, sobre les quals va anar afegint i corregint, i la cobdícia amb què ell mateix venia versions diferents dels seus capítols, han convertit l'edició i la posterior recepció del text en una autèntica odissea, mai millor dit. Víctor Aldea ens presenta les línies mestres de la novel·la i ens convida a un recorregut per una de les aventures intel·lectuals més fascinants i alhora delirants del segle XX.

  Voir livre

• 

  Shy

  Max Porter

  • 0
  • 0
  • 0

  De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

  Voir livre

• 

  Els grans optimistes

  Rebecca Makkai, Marc Rubió

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI LLIBRETER 2022
  «Rebecca Makkai ha escrit un llibre que és un regal: emotiu, fascinant i ple de vida.» Téa Obreht
  El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l'àmbit professional, Chicago es veu devastada per l'epidèmia de la sida. A poc a poc veurà com els seus amics emmalalteixen, i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves.
  Els grans optimistes és una història absorbent i emotiva sobre com viure la vida en temps de crisi, una novel·la commovedora que ens confronta amb la pèrdua, l'amistat, la traïció, la supervivència i l'amor de la mà d'uns personatges inoblidables.
   
  Viet Thanh Nguyen — «Makkai ha creat una història emotiva sobre Chicago i París, el passat i el present, sobre els joves que van morir a causa de la sida i els que van sobreviure. I per tal com la novel·la evoca el poder que té l'art per commemorar els difunts, Els grans optimistes és un testimoni commovedor.»
  Laura Collins-Hughe, The Boston Globe — «Captivadora i emocionant.»
  Garth Greenwell — «Aquesta novel·la expansiva i amb un cor enorme mostra la magnitud del trauma de la primera crisi de la sida i mostra, també, la magnitud de la indignació i l'amor que van revoltar-s'hi. Makkai ens regala uns personatges devastats però que no es rendeixen, que es mantenen fidels a l'amistat i a una vida irrefrenable de desig i alegria, fins i tot quan s'encaren a la mort. M'ha encantat.»
  Michael Upchurch, Chicago Tribune — «Simfònica. Els grans optimistes s'eleva amb magnificiència. Makkai domina plenament la perspectiva intergeneracional. És una novel·la remarcablement viva tot i la pèrdua que hi ha al seu si. I afina molt a l'hora de tractar com sentim que les coses que el món ens aboca estan desarticulades respecte a les vides que portem.»

  Voir livre