Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, Télérama

  Zum Buch

• 

  Montecristo

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la trepidant farcida d'aventures protagonitzades per un grup de republicans espanyols, cada un amb una personalitat pròpia i molt marcada, que s'han aconseguit escapar del camp de concentració de Mauthausen i que ara segueixen la pista d'un company del camp per mirar de trobar la mítica espasa de Carlemany.
  Es tracta de la primera novel·la d'aquest guardonat autor català, en la qual ja no deixa cap dubte del seu talent i de la seva gran qualitat literària. Un combinat de bons personatges, descripcions esfereïdores, tensió i un munt de referències clares a clàssics del cinema i de la música, que ara combina nazis i espases màgiques.

  Zum Buch

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Zum Buch

• 

  L'abisme

  Carla Gracia

  • 0
  • 0
  • 0

  Un home, una novel·la sense escriure i un cadàver. Així comença L'abisme de Carla Gracia, que s'endinsa a la psique de l'Octavi Fontseca. De petit, la seva mare el va abandonar i la rabia d'aquest fet, que va acompanyar l'Octavi durant tota la seva infantesa, es va veure transformada, d'adult, en una novel·la exitosa. Però ara l'èxit s'ha esfumat i amb ell tota la vida que hi havia construït al seu voltant: el seu matrimoni s'enfonsa, la seva filla no l'aguanta i el seu editor s'impacienta. En aquest ambient opressiu, l'Octavi rep dues coses: per una banda, el manuscrit d'una novel·la d'un altre autor, que el seu editor vol que vengui com a pròpia, i la notícia de la mort de la seva mare. L'abisme és una novel·la introspectiva que ens mostra com aquests dos elements formen part de les tenebres que faran trontollar l'Octavi.

  Zum Buch

• 

  País barroc

  Raül Garrigasait

  • 0
  • 0
  • 0

  El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s'alcen per insultar un agent de l'Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l'avi de noranta anys s'enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l'Eixample, dormen en pau. Onze textos d'una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.

  Zum Buch

• 

  Gossos dempeus

  Eduard Olesti

  • 0
  • 0
  • 0

  Si et comença a picar entre els dits, sisplau, no t'espantis. Els personatges de la novel·la que tens a les mans són la sarna del lloc que habiten: ocupen les extremitats del seu cos a través dels túnels del metro. Caminen per carrerons estrets, on les escletxes de cel són esgarrinxades. Però no deixis de gratar-te, lector, semblant meu. I sigues benvingut a Sarnalona.
  
  Arribes en el moment just: l'Altort ha tornat a la ciutat. Tots el busquem. El Cèsar, que desperta de la seva letargia de dramaturg amb ínfules i s'aventura als ravals. Tres matrioixques russes, la Maixa, l'Olga i la Irene, gargotejant versos a les parets dels bars de mala mort, en places antigues rebentades de guiris. I una taxidermista que investiga la mort truculenta de la seva germana. ¿Arribaràs fins al final d'aquesta recerca visceral al fons de la nit? ¿Aguantaràs que aquesta obra de teatre gore es torni real?
  
  La picor, que et fa sang i tot de tan que et rasques, te la provoca algú que no es queixa per ser la primera generació que viu pitjor que la dels seus pares. Aquí no hi ha nostàlgia del paradís olímpic, sinó el lladruc dels fills bords de la ciutat global. No n'esperen res i per això somien que la cremen, sarnosos de ràbia, gossos dempeus —igual que tu.

  Zum Buch