D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Estimat senyor fiscal

  Maurici Serrahima

  • 0
  • 0
  • 0

  Una història psicològica i sòrdida de Maurici Serrahima sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
  Presentem la història de Carles Creus, un home condemnat a mort per l'assassinat d'un metge prestigiós. Per defensar-se dels fets que l'inculpen, es dirigeix al fiscal de la causa escrivint-li una llarga carta des de la seva cel·la, en la qual decideix explicar la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. 
  Una història psicològica, sòrdida i fosca que ens descobreix fins a quin punt poden arribar les contradiccions de les persones. 
  "Estimat senyor fiscal és un dels textos pioners del gènere policíac en català, i sens dubte, un dels més originals." -Àlex Martín Escribà
  Amb aquesta premissa inquietant, Estimat senyor fiscal s'endinsa en els meandres més foscos de la consciència humana per mostrar-nos fins on pot arribar l'autoengany, la culpa i la necessitat desesperada de ser escoltat. Amb una narració densa, sòbria i altament introspectiva, Maurici Serrahima construeix una història psicològica i sòrdida, que va molt més enllà del cas criminal que la motiva: és un relat sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
  Un text que incomoda, que fa pensar, que colpeja amb silenci. Autor d'una obra diversa i influent, amb dietaris de gran valor històric i assajos sobre literatura i pensament, Serrahima es distingeix també com a narrador amb títols com Estimat senyor fiscal (1955), una de les seves obres de ficció més intenses i inquietants.
  En aquesta novel·la, la seva capacitat per penetrar en els racons més foscos de la consciència humana es manifesta amb plenitud, consolidant-lo com una veu literària sòlida i original dins la narrativa catalana contemporània. Escriptor de la veritat incòmoda, observador dels clarobscurs de la condició humana i defensor de la dignitat intel·lectual en temps difícils.
  Estimat senyor fiscal és una de les novel·les més potents i singulars de Serrahima, una peça clau dins la narrativa catalana de postguerra, escrita per un autor que va combinar l'activisme intel·lectual amb una mirada literària implacable.
  Una obra intensa i psicològicament complexa. Serrahima construeix una veu narrativa carregada de tensió interior, que captiva el lector amb la cruesa i lucidesa d'una confessió desesperada.
  Narració en forma epistolar que atrapa. El recurs de la carta al fiscal crea una atmosfera íntima i opressiva que apropa el lector directament al pensament del protagonista. 
  Exploració profunda de la culpa i la veritat. La novel·la aborda el delicat límit entre la justificació i l'autoengany, fent-nos qüestionar qui diu la veritat... i si importa.
  Retrat sòrdid però lúcid de l'ésser humà. Sense concessions ni moralismes, l'autor mostra les contradiccions més fosques de la condició humana amb gran habilitat literària.
  Un clàssic contemporani amb veu pròpia. Amb un estil sobri i penetrant, Maurici Serrahima demostra perquè és una de les veus més interessants i singulars de la narrativa catalana contemporània.

  Voir livre

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Voir livre

• 

  1280 hab

  Jim Thompson

  • 0
  • 0
  • 0

  En Nick Corey és el xèrif d'un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure's de sobre els problemes que l'assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
  
  «1280 hab.» és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d'una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l'os.
  
  «El meu novel·lista del gènere criminal preferit. Sovint imitat però mai igualat». Stephen King
  
  «Per a mi és un dels millors llibres del món, amb l'aire estripat i alhora casolà del text». Enric Casasses
  
  «La textura rogallosa de la veu narrativa, el ritme i els fets, que espeteguen com una canya seca contra les natges d'una mula. El lèxic i els personatges! El protagonista... Oh, quina ratota amoral i deliciosa». Maria Nicolau

  Voir livre

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Voir livre

• 

  Fletxa assalt a la Ruta -...

  Anonyme

  • 0
  • 0
  • 0

   Qui no ha sentit parlar del Fletxa, el famós detectiu privat que operava entre els mítics locals de la Ruta Destroy durant els anys vuitanta i noranta? La seua reputació com a investigador especialitzat en assumptes festius es va estendre, dins i fora del territori valencià, mentre va perviure aquella frenètica moguda de nits disbauxades sense fi que després seria coneguda com la Ruta del Bakalao. Ara, en aquesta esperada preqüela de les seues insòlites memòries detectivesques, es revela per fi un dels secrets més ben guardats de la biografia de l'ínclit Vicent Fletes i Chaqués: com es va estrenar en l'ofici d'escondrinyador a sou i com es va donar a conèixer arreu dels ambients noctàmbuls per haver resolt el misteriós robatori de la recaptació de la discoteca Chocolate de la nit del divendres 20 de novembre de 1987. 
   Després de guanyar el VI Premi Memorial Agustí Vehí amb Em diuen Fletxa i el Premi València Negra 2023 amb Fletxes desviades, Joan Carles Ventura ens presenta el primer cas del detectiu més flipat i perdut de la Moguda Valenciana; una narració vertiginosa i demencial en clau d'interrogatori dialogat que atraparà tant els fans incondicionals de la saga com les noves lectores i lectors que encara no han tingut l'hilarant plaer d'acompanyar Vicent Fletxa i la tieta Ampariues en les seues esbojarrades aventures. 
   Després de Em diuen Fletxa (VI Premi Agustí-Vila de Tiana) i Fletxes desviades Joan Carles Ventura torna a "crims.cat" amb tota una preqüela del seu peculiar personatge, un nou cas prou enrevessat replet d'acció, molt d'humor i emocions per totes bandes 
   En aquesta preqüela imprescindible, descobrim els orígens d'un detectiu únic que, amb el seu enginy, sarcasme i intuïció, acabarà convertint-se en una llegenda de la novel·la negra valenciana. 
   Una història trepidant que ens trasllada al cor de la Moguda Valenciana dels anys 80, entre excessos, intriga i conspiracions, on un cas aparentment rutinari esdevindrà el punt d'inflexió d'una carrera marcada pel risc i l'astúcia. 
   Ventura combina amb mestria acció, humor i crítica social per oferir-nos una novel·la que explora com es forja un detectiu i com el passat pot deixar empremta, literalment, en el present. 

  Voir livre

• 

  Fortuna

  Josefina Caball, Hernán Díaz

  • 1
  • 2
  • 0

  PREMI PULITZER 2023
  «Quina novel·la més radiant, profunda i commovedora.» Lauren Groff 
  A la Nova York de principis de segle XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d'uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d'un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s'envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d'en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l'única versió de la història. 
  Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental.
   
  Michael Gorra, The New York Times Book Review — «És intricada, atrevida i ens sorprèn constantment. La mateixa prosa de Díaz manté una distància asèptica, independentment del narrador. Gran part del plaer de la novel·la deriva de la seva imprevisibilitat, del seguit de sorpreses que anem trobant a cada part.»
  Ron Charles, The Washington Post — «Les úniques certeses que tenim són la genialitat de Díaz i que el llibre és d'un valor incalculable. És un trencaclosques elegant i irresistible  executat a la perfecció.»

  Voir livre