Other books that might interest you

• 

  Blancor

  Jon Fosse

  • 1
  • 0
  • 0

  Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.

  Show book

• 

  L'aventura de Tristany i Isolda

  Béroul, Gabrielle Thomas,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Si al segle XIX Richard Wagner va compondre una òpera que va fer famosa la parella i l'any 1900 Joseph Bédier va reconstruir l'hipotètic original d'El romanç de Tristany i Isolda, esdevingut un clàssic de la cultura francesa, ara Lola Badia recupera la versió més antiga d'aquesta història mítica per convertir-la en un clàssic de la cultura catalana.
  
  
  Des de sempre, que l'amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l'amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva llegenda encara ens emociona.
  
  Dues orenetes deixen a la finestra del rei Marc de Cornualla un cabell llarg de dona, suau com un fil de seda, brillant com un raig d'or. El rei anuncia a la cort que només es casarà amb qui en sigui la propietària. Tristany, el nebot, va a Irlanda a buscar Isolda.
  
  
  Però, ai las!, a la nau que els transporta es beuen un vi d'herbes embruixat. Així comença la història d'un amor ni deshonest ni culpable. Tristany és un cavaller valent. Isolda, una enamorada ben astuta. El final de l'aventura és tan trepidant com el d'una bona sèrie televisiva.
  
  
  «—Senyor, per Déu omnipotent, si ell m'estima i jo l'estimo és per aquell beuratge que vaig beure i que ell també begué. »

  Show book

• 

  L'Ales a la vora del foc

  Jon Fosse

  • 0
  • 0
  • 0

  En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.

  Show book

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Show book

• 

  Planilàndia - Una novel·la amb...

  Edwin A. Abbott

  • 0
  • 0
  • 0

  Benvinguts a Planilàndia, el país de les dues dimensions. Benvinguts a les seves tradicions, a les seves lleis, a la seva religió i a la seva història, totes elles producte de la més estricta tradició angular que regeix les vides de cadascun dels seus poliedres; des de la del més miserable dels triangles irregulars fins a la del més savi dels Cercles. Això sí: no poseu mai en dubte cap de les seves Veritats Matemàtiques, no goseu qüestionar la dimensionalitat de les coses, no us atreviu a somiar dimensions possibles. El pes de la llei pot caure sobre vostre de manera implacable...
  Planilàndia és una de les paràboles socials més enginyoses que s'han escrit. La condició bidimensional del món de Planilàndia funciona com una eficaç sàtira de l'estretor de mires d'una societat regida per una elit satisfeta de si mateixa, el prestigi de la qual es fonamenta en la desigualtat més institucionalitzada.
  Després de més de cent anys de la seva publicació, Planilàndia és un imprescindible relat de desbordant enginy matemàtic alhora que una inquietant i aguda sàtira social.

  Show book

• 

  Schizoid

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "En Brock és un pobre diable simpàtic, un idiota. Definició AJ-9859107532/714 del manual d'interrelacions. Idiota: “Falta d'entesa, imbècil”. El seu aspecte no s'aparta gaire d'això. Cara rodona, ulls rodons, boca rodona, barbeta rodona, cul rodó. El millor que en puc dir és que és el que menys feina em dona. I no m'importa treballar. Per a això estic. Però en Nei i la Lila actuen de manera bastant insuportable, i la Riha és decidida i manifestament absurda".Això és el que en Max, l'ordinador d'última generació que actua de cervell en aquesta casa del futur, pensa dels seus nous llogaters. El robot qualifica com a grossers, mentiders, bruts i sense el mínim nivell cultural un pare, una mare i els seus dos fills, que aconseguiran posar a prova els seus circuits. La violència que es genera a la casa anirà en augment fins a desembocar en un final fatídic.Aquest audiollibre està narrat en català.Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1947.És conegut per la seva obra com a escriptor de literatura infantil i juvenil i el seu treball com a periodista musical. La seva vocació d'escriptor és clara i ferma des de molt petit: confessa que va fer els seus primers passos amb tan sols vuit anys d'edat i als dotze anys ja va escriure la seva primera novel·la llarga, de cinc-centes pàgines.Malgrat la seva clara vocació, no comptava amb l'aprovació o l'entusiasme dels seus pares, que en acabar el batxillerat el van obligar a treballar en una empresa de construcció durant el dia i a estudiar per ser aparellador durant la nit.De la seva infància ha dit que "vaig ser tres vegades reprimit: pel meu pare, pel règim i per l'escola franquista".Tot i així, la seva determinació i la seva tenacitat són més fortes que qualsevol obstacle i les seves insistents cartes setmanals a la cadena de ràdio Cadena Ser el van portar a convertir-se en un dels fundadors de la revista “El Gran Musical” el 1968.El 1970 va poder abandonar els estudis per convertir-se en comentarista musical, la qual cosa li va permetre viatjar per tot el món amb grups i artistes del moment mentre cobria les seves actuacions i escrivia reportatges.

  Show book