Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
Moderato cantabile - cover

Moderato cantabile

Marguerite Duras

Übersetzer Maria Bohigas

Verlag: Club Editor 1959 S.L.

  • 0
  • 1
  • 0

Beschreibung

"Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'última fila dels que, clavats per l'espectaclearran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. —Amor meu. Amor meu.
L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressió fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del món, la del seu desig."
El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.
Verfügbar seit: 11.10.2023.
Drucklänge: 128 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Tríptic - Permagel · Boulder · Mamut - cover

    Tríptic - Permagel · Boulder ·...

    Eva Baltasar

    • 0
    • 0
    • 0
    Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic.
    "Eva Baltasar ha aplegat les seves tres primeres nouvelles en aquest volum titulat Tríptic. Llegides una darrere de l'altra, entenem millor la idea de la trilogia. Tots tres llibres estan protagonitzats per dones desficioses, que semblen viure una recerca sense aturador. Són dones que es busquen, que busquen "el nucli" de la seva existència. Innominades, totes tres. Diríem que poc sociables, tot i que tenen prou habilitat per seduir, per trobar companyes de desig."
    Diu Jordi Llavina al diari Avui
    Zum Buch
  • A passes cegues per la terra - cover

    A passes cegues per la terra

    Leib Ròkhman

    • 0
    • 0
    • 0
    Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
    ¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
    Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
    Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.
    Zum Buch
  • Vint anys de silenci - cover

    Vint anys de silenci

    Francesca Coll

    • 0
    • 0
    • 0
    Un assassinat sense resoldre. Vint anys d'errors, silencis i veritats a mig dir.
    Quan el prestigiós detectiu Pirot està a punt de jubilar-se, un cas antic procedent de Catalunya sacseja la rutina decadent del seu despatx de Brussel·les: la mort violenta d'una jove trobada nua en un pati interior. El temps ha esborrat proves i ha distorsionat records, però no ha fet desaparèixer la necessitat de saber què va passar realment.
    Acompanyat pel seu col·laborador, en Peter, Pirot s'endinsa en una investigació que els obliga a mirar enrere, a disseccionar relacions, obsessions i traïcions dins d'un grup d'amics aparentment inofensiu. Cada detall compta. Cada silenci pesa. I cada certesa pot ser una trampa.
    Entre Brussel·les i Barcelona, Vint anys de silenci és una novel·la negra intensa i elegant que reflexiona sobre la memòria, la culpa i la fragilitat de la veritat quan la justícia arriba tard. Un homenatge al mètode clàssic del detectiu i una crítica afilada als errors irreversibles del passat. 
    Zum Buch
  • Els Quatre Homes Justos - cover

    Els Quatre Homes Justos

    Edgar Wallace

    • 0
    • 0
    • 0
    Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran.
    
     Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.
    Zum Buch
  • Spina - cover

    Spina

    Quim Gómez

    • 0
    • 0
    • 0
    Novel·la guanyadora del IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. Un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció. 
    Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
    Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
    Quatre dones queden atrapades en aquest trencaclosques: una beta tester que vol recuperar el que va perdre, una policia que investiga el que no s'entén, una programadora que sap més del que diu i una comissària encarregada de preservar l'ordre perfecte. Spina va ser l'obra guardonada amb el IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. És tot un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.
       
    Zum Buch
  • La marca de Caín - Psiborn 7 - cover

    La marca de Caín - Psiborn 7

    Noelia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
    «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
    «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
    La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.
    Zum Buch