Les voltes del món

Tuli Márquez

Summary

L'Àlex Izquierdo, creatiu publicitari barceloní, ha viscut el món daurat de les agències dels vuitanta i la seva davallada dels noranta, fins a la crisi del 2008, que ho va acabar de trinxar tot. Amb cinquanta anys acabats de fer, sobreviu a força de plans d'ocupació, amb un peu a l'abisme i l'altre al pis de propietat que té al centre de Gràcia, l'única cosa per vendre que li queda abans no acabi d'ensorrar-se. La seva vida ha canviat de cercles i d'amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l'institut, discjòquei de professió, que funciona per a l'Àlex com el mirall del destí incert que l'encalça.
Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d'institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món, massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic sense gairebé marge de millora. Per l'amor que li té a la Mònica, l'Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l'infern de Dant. Durant el trajecte tastarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a treure el cap. I si és amb l'ajut d'algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies.

Available since: 01/15/2024.

Print length: 236 pages.

Other books that might interest you

La societat de la neu

Pablo Vierci

El relat definitiu de la tragèdia dels Andes, on el lideratge i la capacitat de superació van ser decisius. Si fos ficció, esdevindria inversemblant. Però va ser i és veritat, i tots els supervivents parlen per primera vegada des d'aquell accident d'avió que els va colpejar als Andes quan tenien uns vint anys, a quatre mil metres d'altitud, sense roba d'abric ni menjar. Ara, cadascun dels setze recorda en primera persona com van ser els setanta-dos dies a la serralada, com van superar aquella situació extrema, com van entendre la mort, què va significar l'accident i com va influir posteriorment en la seva vida.
La història més increïble mai explicada, una narració que commou des de la primera línia: una vivència extrema que posa a prova les capacitats de lideratge i superació. Un mosaic enorme sobre el qual es projecten setze maneres de superar allò insuperable.

Show book

Manifest sense fronters

Ai Weiwei

Marcat per les experiències personals més doloroses de l'exili, Ai Weiwei sempre s'ha sentit un estranger, i és a partir de la seva experiència artística que aconsegueix donar a aquest estat singular una dimensió universal.
«Les persones sempre han fugit, des dels primers compassos de la humanitat. És un procés pràcticament tan natural com el moviment de l'aigua, el vent o la gespa».
A Manifest sense fronteres ens ajuda a entendre que l'exili és sobretot un problema de ser, no un problema de tenir, tot i la indefensió de les persones que han hagut d'abandonar casa seva. I ens il·lumina transmetent-nos el seu compromís amb la humanitat i l'arrel de les motivacions de la seva esplendorosa creativitat.
Ai Weiwei és l'artista xinès més destacat de l'art contemporani, i és conegut per centrar les seves creacions en temes polítics i socials, i per la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió.

Show book

Tres desitjos abans de morir -...

Espartac Peran

«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

Show book

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

Tretze biografies imperfectes

Gerard Vergés

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

Show book

El dormitori

Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

«Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

Show book