Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  La imagen que no acaba nunca -...

  Roger Canals

  • 0
  • 0
  • 0

  Vivimos en un momento de profundas transformaciones en el ámbito de la imagen y la cultura visual. ¿Cómo puede ayudarnos la antropología a pensar el papel de las imágenes en nuestra vida cotidiana? Y, al revés: ¿cómo podemos repensar algunos de los temas clásicos de la antropología (el ritual, el parentesco, la experiencia de la alteridad) a partir de las nuevas formas de visualidad contemporánea?
  
  Con un lenguaje claro y riguroso, Roger Canals redefine en este ensayo el campo de la antropología visual desde un punto de vista a la vez teórico y práctico. A partir de numerosos ejemplos de nuestro día a día y de experiencias extraídas de sus propias películas e investigaciones, Canals analiza cómo nos relacionamos con y a través de las imágenes, y cómo tejemos vínculos con los demás a través de la mirada y de los instrumentos de visión. Un libro que defiende apasionadamente las posibilidades de la imagen y de la antropología para entender y transformar nuestro mundo.

  Zum Buch

• 

  Tots els meus secrets o gairebé

  Víctor Amela

  • 0
  • 0
  • 0

  No és fàcil parlar d'un mateix, però no és realment l'única cosa de la qual podem parlar amb autoritat? En Víctor Amela ens transporta per un particular zàping de 99 canals sobre ell mateix on comparteix secrets que van des de la seva intimitat fins a persones, viatges, llibres i vivències extraordinàries que han fet d'ell la persona que és. Amela s'obre a nosaltres amb un estil divertit i desimbolt on no hi ha espai per a l'avorriment.

  Zum Buch

• 

  Els llegats - Una lectura...

  Lluís Calvo Guardiola

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos del que ens ha precedit ens fa encara més vulnerables davant l'amenaça de tota mena de populismes.
  Els llegats proposa una reflexió al voltant del paper de la tradició, com es forja, es transmet i perdura a través del temps.  Aquest assaig s'endinsa en un món que es mou enmig de la fabricació de falsos prestigis, el narcisisme, les imatges de marca efímeres, el pànic davant la posteritat i la conversió del veredicte de la tradició en una qüestió de màrqueting.
  Lluís Calvo advoca per recompondre una certa manera de viure que permeti recuperar el temps, ara que les societats contemporànies el deixen escapar de manera inexorable.

  Zum Buch

• 

  George Steiner l'hoste incòmode...

  Nuccio Ordine, George Steiner

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg.
  
  «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi».
  Jordi Llovet, El País
  
  «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions».
  Germán Cano, El Cultural
  
  «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents».
  Josep Gras, El Temps
  
  «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca
  
  «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època».
  Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

  Zum Buch

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Zum Buch

• 

  La religió de l'ateu

  Joan Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Zum Buch