Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Els parlars valencians (4a ed...

  Carles Segura-Llopes, Vicent...

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir dels estudis consolidats i, sobretot, d'un meritori treball de camp amb enquestes dialectològiques a informants de més de 250 localitats de la geografia valenciana, "Els parlars valencians" descriu, amb rigor i profusió, la riquesa lingüística que presenta el català al País Valencià. L'obra s'organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cadascuna de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l'estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l'Atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes a tot color on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques. Els treballs que han donat lloc a aquest llibre han estat mereixedors del Premi IEC de Lexicografia i Onomàstica Joan Coromines 2017.

  Mostra libro

• 

  El dret a la llengua - Per una...

  Vicenta Tasa Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s'imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l'espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d'acció que tots els altres ecocidis. 
  El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l'estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística. 
  És, doncs, una declaració d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.

  Mostra libro

• 

  El problema de ser massa bo

  Xavier Guix

  • 0
  • 0
  • 0

  Un manual de psicologia per als que confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix, no generar cap conflicte, no desobeir o complir sempre amb les expectatives alienes.
  El món està ple de bona gent, només que algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes i ideals que pateixen horrors quan no ho aconsegueixen. Continuen sent nens i nenes bons encara que ja els pesin els anys. La seva major inquietud és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els atabala no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se per temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l'obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.
  Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre un impagable mapa de situació. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i les seves conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de curar les nostres ferides, i ens orienta al canvi amb pautes concretes per deixar-la enrere en la nostra vida diària.
  «Feia anys que no em sorprenia tant un llibre de psicologia». Francesc Miralles
  «Xavier mostra, amb la seva habitual claredat i perspicàcia, el viatge que emprenem des de la infància al qual denomina "mala bondat"». Sònia Fernández Vidal
  «Escrit amb magistral estil. Descobriràs les raons per les quals les persones bones poden perjudicar-se a si mateixes fent el bé». Antoni Bolinches
  «Il·lumina el camí cap a la veritable realització personal». Àlex Rovira

  Mostra libro

• 

  Crònica universal de 1427

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

  Mostra libro

• 

  La religió de l'ateu

  Joan-Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Mostra libro

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Mostra libro