Other books that might interest you

• 

  Solito - Una història real

  Javier Zamora

  • 0
  • 0
  • 0

  «Solito és una revelació.» Daniel Alarcón
  Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d'El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d'un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l'esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se'n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
  Solito és la història d'un nen que ens guia amb la mirada neta a través d'una experiència que li deixarà una empremta per a tota la vida. És el trauma de la immigració com no ens l'havien explicat mai. És una ruta que es comença sol però que només es pot acomplir amb l'ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és la humanitat necessària; la família inesperada.
   
  The New York Times — «Solito és tant una obra de curació personal com una crida implícita als països, els Estats Units inclosos, perquè s'enfrontin a les dificultats i els perills que la immigració va suposar per a Zamora, i als riscos que
  encara segueix comportant per a moltes altres persones.»
  Dave Eggers — «Una història fascinant de perseverança i de tot el que poden arribar a fer els éssers humans per ajudar-se en els moments més difícils.»
  San Francisco Chronicle - «La màgia d'aquest llibre no només rau en la veu seductora del jove Javier, ni en el viatge esgarrifós i la valentia immensa dels immigrants, ni en el relat del viatge d'un heroi en formació. Es fa difícil conciliar el fet que aquest llibre no hagi estat sempre entre nosaltres. Com pot ser que una cosa tan essencial i fonamental per a la història d'Amèrica encara no formi part del nostre cànon?»

  Show book

• 

  Adeu Martha - Històries d'un...

  Ingke Brodersen

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre totes les vergonyes de l'horror nazi, n'hi ha una que ha passat força desapercebuda: la «concentració» d'alemanys d'origen jueu en les anomenades judenhaus, abans de les deportacions massives. A Siegfried Kurt Jacob li van expropiar l'edifici que tenia al Barri Bavarès de Berlín per encaixonar-hi jueus provinents d'altres cases que el règim cedia a dit als seus protegits. Molts anys després, passada la catàstrofe, Ingke Brodersen s'instal·la a un apartament al quart pis d'aquest mateix edifici sense saber res de les històries de la Martha, la Clara i la Bertha, que hi van viure un temps a la força abans de ser deportades a Theresienstadt, Treblinka i Auschwitz. Quan es va assabentar del que amagava el seu «edifici jueu», l'autora va començar una investigació per recuperar les històries d'elles tres i de la resta d'habitants del bloc, tant els que van morir com els que van sobreviure en la diàspora. Narrant aquestes vides, pinta un fresc de l'assassina maquinària nacionalsocialista que ens colpeix i esgarrifa.

  Show book

• 

  Les nenes que llegien al lavabo

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre que s'endinsa en la passió cap a la literatura, en el llibre com a plaer i porta a altres mons. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, Les nenes que lleguen al lavabo parla de la infància lectora de l'autor i de milers de nens i nenes que, com ell, sentien els llibres com a refugi. Que reivindica la lectura sense prejudicis ni critiques. Són les memòries de Sebastià Portell, però també les de tothom que ha sentit la màgia de la literatura, vingués en el llibre que vingués. Un cant a la diversitat literària, a la llibertat en la lectura, a l'escriptura sense lligams.

  Show book

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Show book

• 

  El guàrdia de Sing Sing

  Ted Conover

  • 0
  • 0
  • 0

  La famosa presó de Sing Sing havia estat un centre modèlic, però s'ha convertit en un dels més problemàtics de l'estat de Nova York. El periodista Ted Conover s'hi infiltra per treballar-hi d'agent de galeria. Ara podrà conèixer de prop la vida de desenes i desenes de delinqüents violents, extremament perillosos. Aviat constata la impossibilitat de fer la seva feina seguint el manual, i a poc a poc aprèn a fer equilibris especulant sobre la fina línia que separa la permissivitat i l'autoritat, el segell tradicional que defineix un bon guàrdia.
  Al llarg del seu camí, coneix un repartiment de persones que inclou una supervisora dura però encantadora, la Mama Cradle; uns presoners malalts mentals, els grills; alguns dels transvestits més extravagants de la presó, i un reclús filosòfic i carismàtic que assegura que els Estats Units estan construint noves presons per a futurs delinqüents que ara només tenen quatre i cinc anys.
  Amb empatia i perspicàcia, El guàrdia de Sing Sing explica la història d'un món dur i ocult i dramatitza el conflicte entre la necessitat d'aïllar els delinqüents i la deshumanització, tant dels guàrdies com dels presos. Un drama inevitable que té lloc entre reixes.

  Show book

• 

  Vesuvi a casa - El poder d'Emily...

  Adrienne Rich

  • 0
  • 0
  • 0

  L'assaig d'Adrienne Rich, fonamental dins la crítica literària feminista, canvià la forma de llegir l'obra d'Emily Dickinson, la poeta anglòfona més avantguardista del segle XIX. Bandeja la llegenda de la tímida reclusa d'Amherst, per a presentar-la com a una creadora conscient de les extraordinàries dimensions del seu talent, que trià l'allunyament del món per construir-se un espai de llibertat artística. Rich interpreta les seues imatges volcàniques com a símbol fonamental de la seua poètica. La violència del foc que esclata de sobte i causa destrucció nia al si de la llar tradicional, i Rich afirma que la poesia dickinsoniana és transgressora perquè aquest poder hi està controlat. El volcà és perillós per allò que amaga; els silencis de Dickinson són prova de la seua transgressió en aparença continguda. De la lectura de Rich emergeix una poeta conflictiva que, lluny de ser una senzilla víctima dels constrenyiments de l'època, va saber aprofitar les circumstàncies per a construir la seua obra poètica.

  Show book