Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Tina Frankens

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  La reinterpretació, en clau feminista i juvenil, de Frankenstein, de Mary Shelley.
  La Tina no recorda res del seu passat. Acaba de despertar amb un cos adolorit i ple de cicatrius i l'única veritat que coneix és la de la seva tieta, que la cuidada durant la convalescència. Però els secrets a poc a poc es van desenredant, ja que, a mesura que la Tina va recuperant-se de les ferides, les preguntes es fan més i més intenses. Qui és la seva tieta realment? On són els seus pares? Però la pregunta que més ronda pel seu cap, que no la deixa descansar, és: qui és ella realment?

  Ver livro

• 

  Jo un altre - La crònica del canvi

  Imre Kertész

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿És el jo una cosa inamovible o està sotmès a canvi? ¿És potser un fluir constant? Imre Kertész, supervivent d'Auschwitz que va viure l'estalinisme i el kadarisme a Hongria, reflexiona—en un viatge existencial per diverses ciutats europees—sobre les transformacions que afecten necessàriament les fibres més profundes de l'individu. Ens trobem davant la cerca d'un jo anterior, perdut, davant l'intent de comprensió dels canvis que aquest jo ha patit després de les seves vivències i els seus sofriments. En l'obra que presentem, Kertész ens guia, a través de les grans veus de la literatura i el pensament occidentals, pels intricats camins de la historicitat del jo des de la Segona Guerra Mundial fins avui.
  
  Premi Nobel de Literatura 2002

  Ver livro

• 

  De viatge pel país de la sang -...

  Per Nyholm

  • 0
  • 0
  • 0

  Una guerra devastadora sacseja el cor d'Europa. Vladímir Putin vol una Gran Rússia, des de l'oceà Pacífic fins al mar Bàltic. Aquest desig d'expansió és una constant històrica que dura segles, des de Pere el Gran. 
  Ara Rússia terroritza Ucraïna, un país democràtic que es gira cap a Europa i que va cometre el sacrilegi de donar l'esquena a Moscou. Els ucraïnesos, comandats per Volodímir Zelenski, resisteixen els embats russos i tenen la convicció que se'n sortiran.
  Per Nyholm, veterà periodista danès que ha bregat en desenes de conflictes arreu del món, transita pels escenaris de la guerra al país de la sang, amb un llibre d'Heròdot a la butxaca, i recull les paraules de les víctimes de la barbàrie que perpetra Rússia, i hi posa context. 
  Lviv, Txernivtsí, Úman, Voznessensk, Mikolaiv, Kíiv, Khàrkiv, Poltava, Odessa… Noms de ciutats que gairebé no sabíem i que ara Nyholm recorre, sense armilla i amb una llibreta a la mà, per explicar-nos què hi passa, com viuen els seus habitants enmig de la catàstrofe que els assetja, de quina manera gestionen la por del dia a dia. I quines són les escletxes per on entra l'esperança.

  Ver livro

• 

  Les altres Generalitats -...

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives fins i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

  Ver livro

• 

  Antisemita - Una paraula segrestada

  Valentina Pisanty

  • 0
  • 0
  • 0

  Tota guerra és també una guerra de paraules
  La violència i els discursos d'odi contra el poble jueu tenen una història dramàtica i centenària que no va acabar amb l'Holocaust. En les primeres dècades del segle XXI, va sorgir una nova i insidiosa definició d'antisemitisme, que va canviar l'èmfasi de les formes més tradicionals de prejudici antijueu a l'hostilitat envers Israel. A partir d'aquí, tot es barreja perillosament. Arran dels atemptats del 7 d'octubre de 2023, el debat polític i cultural ha estat ostatge de la militarització, i la noció d'antisemitisme s'ha banalitzat greument. La semiòloga Valentina Pisanty ha estat estudiant el discurs públic al voltant d'aquests temes durant anys, i aborda el quid de la qüestió amb claredat contundent, exposant l'ús polític de les paraules per justificar interessos partidistes. Aquesta és una contribució essencial al debat en curs, més enllà de les frases fetes i el pensament automàtic. ............................
  «Mentre aplanen el camí a les dretes en auge, els usos instrumentals de la paraula antisemita afebleixen la posició de qui està preocupat de debò pel ressorgiment de l'antisemitisme en el context contemporani»

  Ver livro

• 

  La religió de l'ateu

  Joan-Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Ver livro