La porta del sol

Elias Khoury

Maison d'édition: Club Editor 1959

Synopsis

La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 

"L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

Disponible depuis: 22/01/2025.

Longueur d'impression: 608 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

Cartes a un jove escriptor

Colum McCann

Colum McCann, guanyador de diversos premis literaris i escriptor reconegut arreu del món, ha exercit durant vint anys de professor d'escriptura creativa a Nova York. A partir de la seva experiència en el terreny literari, i també en el docent, ens brinda cinquanta-dos assajos curts, cinquanta-dues cartes a joves escriptors —seguint les passes de Rainer Maria Rilke— sobre l'ofici d'escriure; des del lloc on escriure, com encarar la pàgina en blanc, la dedicació i la constància o la importància de la primera frase fins a com triar un agent literari, què demanar de la relació amb un editor i com gestionar els crítics literaris. Cartes a un jove escriptor és un recull il·luminador i elegant, clar, útil i precís, un homenatge al poder del llenguatge i una crida al compromís ineludible amb l'ofici.

Voir livre

Disbarats emocionals - Ja n'hi...

Eva Bach

Algú ho havia de dir, i qui millor que una de les pedagogues més reconegudes del nostre país. Eva Bach alça la veu per advertir-nos del caos que impera en l'àmbit de les emocions, on actualment influencers i gurús, sovint sense titulació o experiència, propaguen tot tipus de consignes i receptes, moltes vegades mancades de fonament, que distorsionen la visió de les emocions, ens impedeixen entendre-les i atendre-les sanament, i fan que continuem sent societats emocionalment malaltes o immadures. Per prevenir-nos, l'Eva identifica diferents «educacions emocionals» que ni eduquen ni són sanes, i desfà trenta malentesos i disbarats que circulen temeràriament i a tota velocitat per les xarxes socials. Eva els dona la volta, un per un, i ens ofereix una brúixola brillant, delicada i molt necessària, amb les claus per a una transmissió i un creixement emocional sans, «perquè les teves emocions t'inspirin, i no t'enganyin ni et manipulin».

Voir livre

Aquesta cançó no! - Cara a cara...

Maria Salicrú-Maltas

Una història tan real com difícil de creure

No fa tants anys, durant el franquisme, l'ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l'obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d'aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L'autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d'aquells censors, i n'ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.

Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s'adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop.

«Què passa quan, quaranta anys després, truques a la porta de casa dels censors de la Nova Cançó? Passen coses insòlites: passa aquest llibre»
—Plàcid Garcia-Planas

«Una crònica apassionant de com la censura franquista va mostrar el seu sectarisme i la seva ignorància»
—Borja de Riquer

Voir livre

Contra la gravetat - La...

Kevin Prados

L'EMOCIÓ DELS CASTELLS CONVERTIDA EN REFLEXIÓ FILOSÒFICA. UN ASSAIG QUE ES LLEGEIX COM UNA NOVEL·LA, UNA CONFESSIÓ I UNA FESTA.
Un cos damunt d'un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració. L'enxaneta que s'enfila fins a tocar el cel… A Contra la gravetat, Kevin Prados parteix d'aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se què vol dir ser casteller avui i per què continua emocionant-nos. No parla només d'una tradició, sinó d'una manera d'estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.
Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l'ésser humà. En l'esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l'altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l'individu.
Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Leticia Dolera i il·lustracions originals de Marina Barberà.
«ENS AJUDA A COMPRENDRE EL SIGNIFICAT HISTÒRIC, FILOSÒFIC I EMOCIONAL DELS CASTELLS I COM LA BONA FILOSOFIA ENS INSPIRA I ENS FA PENSAR EN LA VIDA». LETICIA DOLERA
«UN MAGNÍFIC EXEMPLE QUE, QUAN LA FILOSOFIA TÉ ELS PEUS A TERRA, PARADOXALMENT S'ELEVA, COM ELS CASTELLS». FERRAN SÁEZ MATEU
«UN ASSAIG TREPIDANT, PLE D'EMOCIÓ, D'ERUDICIÓ I D'ENCERT. UNA LECTURA AMB ESPERIT CÍVIC I CLARIVIDÈNCIA». MELCIOR COMES

Voir livre

Un país de lletrats i analfabets...

Alfred Garcia Femenia

Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identiﬁcar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràﬁca del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monograﬁa, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

Voir livre

Los Col·loquis de la insigne...

Cristòfol Despuig

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.  
La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.   
L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica,  o l'activitat política de l'època.  
El diàleg s'estableix entre  ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. 
Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.  
Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans,  fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. 

 Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui 

La millor peça literària del Renaixament català 

Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. 

El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. 

Un document historiogràfic fonamental.  

Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre

Voir livre