Editora: Comanegra
Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
«Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.» Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin. Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps. «Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEMVer livro
Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics. Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.Ver livro
Una novel·la coral que segueix els passos de diferents personatges, que res no tenen en comú excepte dues coses: volen canviar la seva situació actual i viuen a la mateixa ciutat. Un músic a punt de suïcidar-se, un hipocondríac, una paralítica al fil de la mort i una parella d'infermers en el torn de nit. Quan els seus camins es troben amb tres nens que van camí cap a l'escola, les situacions s'aniran entrelligant en una teranyina de relacions i casualitats que mantindrà al lector a l'expectativa fins a l'última pàgina.Ver livro
Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic. "Eva Baltasar ha aplegat les seves tres primeres nouvelles en aquest volum titulat Tríptic. Llegides una darrere de l'altra, entenem millor la idea de la trilogia. Tots tres llibres estan protagonitzats per dones desficioses, que semblen viure una recerca sense aturador. Són dones que es busquen, que busquen "el nucli" de la seva existència. Innominades, totes tres. Diríem que poc sociables, tot i que tenen prou habilitat per seduir, per trobar companyes de desig." Diu Jordi Llavina al diari AvuiVer livro
«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida». «El Urogallo», Madrid. «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe». «Dagblad», Helsingborg. «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea». «Aftonbladet», EstocolmVer livro
Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apareix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d'un seguit de fets, alhora extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonista fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l'homenatge de la gent de teatre a l'actriu morta… Com ha dit la crítica, «La festa de Gerald» és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d'un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l'humor. «Brillant, intel·ligent, lúcida, divertida fins a la rialla. Falten paraules per descriure aquesta novel·la esplèndida» Quim Monzó «Robert Coover ha escrit un Hieronymus Bosch: la seva obra té el mateix aire de malson, la mateixa força hipnòtica, la mateixa implacabilitat, la mateixa bellesa. Una novel·la extraordinària». William H. GassVer livro
