Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Zum Buch

• 

  Ens vèiem millor en la foscor

  Monika Zgustova

  • 0
  • 0
  • 0

  Una mare i una filla. Fa quaranta anys, van haver de fugir del totalitarisme amb la resta de la família. Des d'aleshores, la seva relació ha estat marcada per tot allò que l'exili va trencar per sempre. Amb els anys, totes dues han refet la seva vida, però en continents diferents, presoneres tothora de no ser mai d'enlloc. I la distància, l'escàs temps compartit i les diferents realitats en què viuen han anat afeblint els vincles entre elles. Mentre la filla vola per damunt de l'oceà per veure potser  per última vegada la mare ja gran, revisa la vida de totes dues buscant la comprensió. I, en arribar, l'esperen encara moltes sorpreses que demostraran que el final de la vida pot ser el moment més intens, profund i bell que es pot viure amb una mare.

  Zum Buch

• 

  Semiidèntics

  Muriel Villanueva

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots els bessons separats en néixer es busquen, inconscientment, tota la vida. L'Ari i l'Aran no són l'excepció. Són dos joves que han sentit una buidor interna d'ençà que eren infants, una mancança que els ha portat a expressar-se a través de l'art. Ella, l'Ari, compon cançons sinceres i punyents i el seu rap està triomfant allà on arriba. Ell, l'Aran, busca expressar-se amb el cos, cercant una connexió que no troba mai. La seva dansa ha arribat a les companyies més conegudes.
  Els dos tenen dinou anys, els dos han triomfat en els seus respectius camps. I així i tot, senten que falta alguna cosa. Una novel·la sobre la identitat sexual i individual, sobre les relacions familiars i el que significa ser jove. Dues ànimes semiiidèntiques que busquen omplir el mateix buit.

  Zum Buch

• 

  Viatge a Itàlia

  Joan Simó

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Simó (1999) té la diabòlica mania d'escriure, que diria Josep Pla. Els seus articles, esmolats i incisius, deixen entreveure una capacitat per desmuntar tòpics i capgirar sempre la perspectiva més òbvia. Simó té el do de retratar el que veu sense deixar de sortir a la foto, i ho fa sense fer mai ombra al que explica. Simplement hi és i al capdavall és la seva mirada personal el que dota d'interès allò que descriu. La ruta de Simó per Itàlia és civilitzada (encara es pren seriosament el deure de fer les visites culturals que toquen a cada lloc), però oberta a la improvisació. El seu relat, ple d'observacions personals, ens arriba filtrat per la sornegueria i un punt de cansament que no cau mai en el passotisme. Viatge a Itàlia és la incursió d'un jove mediterrani hedonista que no ha perdut la capacitat de sorprendre's mentre visita una cultura germana. Simó travessa Itàlia amb la por de contreure el virus, en un moment, l'estiu de 2021, en què el contagi viu un moment àlgid i un test positiu li hauria impedit tornar a casa.

  Zum Buch

• 

  Negra nit

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la història de tres personatges: un caiman a la recerca d'algú; Ricardo, un escriptor ansiós i desesperat per aconseguir escriure la seva gran obra i Selma, una jove dona fatal amb certs tocs de benevolència. Diego Ameixeiras ens ofereix tot un exercici metaliterari farcit de gran estilisme que viatja des d'Ourense fins als carrers de Filadèlfia. Un thriller on tres vides entrellaçades revelen secrets i s'endinsen en un laberint de violència i misteri.

  Zum Buch

• 

  Papa

  Emma Cline

  • 0
  • 0
  • 0

  Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
  Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
  Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.

  Zum Buch