Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La promesa

  Damon Galgut

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d'una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l'Anton i l'Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d'anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia..., però d'alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se.
  
  La novel·la ens permet entendre la crisi real d'un país on la segregació legalitzada potser s'ha acabat, però en què la tràgica divisió entre dos grups de persones encara es manté molt vigent.
  
  Guanyadora del Booker Prize 2021.
  
  "Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les de l'any." The Times

  Mostra libro

• 

  El despertar i altres relats

  Kate Chopin

  • 0
  • 1
  • 0

  El despertar, considerada una de les novel·les precursores de la gran literatura del sud dels Estats Units, és el relat central d'aquest recull i narra la història d'Edna Pontellier, una dona de classe burgesa que du una vida còmoda i respectable a la Nova Orleans del segle XIX, dedicada al marit, els fills i els actes socials. Però darrere d'aquesta façana aparentment plàcida s'hi amaga una dona decidida a ser lliure i independent i, quan una passió amorosa l'arrossega a un món ple de sensacions noves, olors torbadores i passejades plenes de possibilitats, no dubta a deixar-se endur. Quan es va publicar l'any 1899, aquesta història sobre el despertar sexual i espiritual d'una dona va ser titllada de sòrdida i immoral, i Chopin va caure en l'ostracisme literari. Però la varietat dels contes mostra l'enorme talent narratiu de l'escriptora, que va ambientar els seus relats i novel·les a la Louisiana rural i va plantejar temes d'absoluta modernitat, com les distincions arbitràries de classe, la institució del matrimoni, l'adulteri o la desigualtat entre homes i dones.

  Mostra libro

• 

  L'arada i l'espasa

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A L'arada i l'espasa, els habitants de Ialós sembla que poden respirar tranquils després de l'arribada de l'exèrcit britànic i el final de la Segona Guerra Mundial. Però aviat ressona de nou el fragor de les armes. En el buit de la postguerra, els feixistes prenen el poder i grups de partisans resistents, que ja van combatre contra els nazis, s'hi enfronten. La família d'en Minos, el nen protagonista de la trilogia, emergeix en primer pla: el padrí Stélios, narrador d'històries i anècdotes sense fi; el mestre alliberat de les presons nazis que per fi es pot reunir amb la família, en Minos i el seu primer amor per una nena jueva, la Rebeca; els germans grans, que fugen a les muntanyes per unir-se a la resistencia contra el feixisme, i la mare, el valor i la fortalesa de la qual és el suport de tots ells.

  Mostra libro

• 

  Servei interior

  Katixa Agirre

  • 0
  • 0
  • 0

  A mitjans de l'any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l'interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d'aquesta història.
  
  Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d'història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l'actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d'aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.

  Mostra libro

• 

  Jardí vora el mar

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 1
  • 0

  Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència.

  Mostra libro

• 

  L'Ales a la vora del foc

  Jon Fosse

  • 0
  • 0
  • 0

  En una casa a tocar d'un Fiord, la Signe, una dona ja gran, jeu en un banc i es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. Es veu dreta davant del finestral, contemplant les aigües del Fiord. Veu l'Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. A la vella casa, que s'omple de les veus dels antics habitants, la Signe deambula pel passat de la família, on es troba amb les generacions anteriors. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l'Asle, l'Ales, que de nit manté viu un foc a la riba. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar mai del Fiord.

  Mostra libro