Unisciti a noi in un viaggio nel mondo dei libri!
Aggiungi questo libro allo scaffale
Grey
Scrivi un nuovo commento Default profile 50px
Grey
Iscriviti per leggere l'intero libro o leggi le prime pagine gratuitamente!
All characters reduced
Tríptic - Permagel · Boulder · Mamut - cover

Tríptic - Permagel · Boulder · Mamut

Eva Baltasar

Casa editrice: Club Editor 1959 S.L.

  • 0
  • 0
  • 0

Sinossi

Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic.
"Eva Baltasar ha aplegat les seves tres primeres nouvelles en aquest volum titulat Tríptic. Llegides una darrere de l'altra, entenem millor la idea de la trilogia. Tots tres llibres estan protagonitzats per dones desficioses, que semblen viure una recerca sense aturador. Són dones que es busquen, que busquen "el nucli" de la seva existència. Innominades, totes tres. Diríem que poc sociables, tot i que tenen prou habilitat per seduir, per trobar companyes de desig."
Diu Jordi Llavina al diari Avui
Disponibile da: 08/11/2023.
Lunghezza di stampa: 360 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

  • Des de sempre fins a l'infinit - cover

    Des de sempre fins a l'infinit

    Ricard Efa

    • 0
    • 0
    • 0
    La Flota està prenent el control dels Confins. Aquells qui gosen oposar-s'hi són ensorrats sense contemplacions. L'anhel del general Pannerian, però, va més enllà del control polític.
    Amb l'estació en mans dels militars, Bientöt-Garo fuig amb Kudht i les germanes Maa. Sense un objectiu clar, perquè el sistema sencer està pres per Pannerian i els seus. Quan els ocupants de l'Olifant es topen amb la peça que podria aturar la revolta, hauran de decidir si salven la seva pell o si se la juguen per salvar a tothom.
    Ingö i Dôra esperen poder-se amagar al Pou Weisser. Baran, reclosa al fons del Fortí de Labaddun, malmesa pels efectes de l'èter,  veu com la realitat es va desintegrant a poc a poc, i amb aquesta, el seu senderi.
    Mostra libro
  • A les dues seran les tres - cover

    A les dues seran les tres

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
    
    «Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
    Jordi Nopca, La Vanguardia
    
    «Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
    Carlota Rubio, El País
    
    «En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
    Enrique Vila-Matas, El País
    
    «Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    
    «Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
    Borja Bagunyà, Serra d'Or
    
    «Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
    Patricio Pron, Babelia El País
    
    «Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
    El Periódico
    
    «Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
    Manel Ollé, La Lectora
    
    «En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
    Ponç Puigdevall, El País
    
    «El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
    Joan Burdeus, El País
    Mostra libro
  • Les Fades Modernes - cover

    Les Fades Modernes

    Clare Pollard

    • 0
    • 0
    • 0
    ¿D'on venen la Bella dorment, la Blancaneu i tantes princeses de les rondalles que llegim? La Història s'ha quedat amb el nom d'algun erudit il·lustre que les va recollir. Però les primeres a apoderar-se'n van ser les dones que impulsaven els salons literaris sota el regnat de Lluís XIV. Dones casades a l'adolescència, bones coneixedores de la brutalitat del matrimoni: intel·lectuals que, a través d'aquests contes, retrataven el que avui anomenem patriarcat.  
    En una recreació molt lliure de la vida de les précieuses, aquesta novel·la imagina l'arribada de Charles Perrault al saló de Madame d'Aulnoy. Som a París a finals del segle XVII i un cenacle de dones es reuneix per compartir els contes que els explicaven de petites, però adobats a la seva manera. Totes es coneixen prou per saber que en la història de la Pell d'Ase que recita l'amiga s'hi amaga l'experiència real de l'incest, i que el conte de la Princesa Subtil recull els enganys amb què tal fill de família va abusar de la dama de companyia que el narra. 
    Saben que el rei vigila i reprimeix tota forma d'oposició al seu ordre, i per això camuflen la cruesa de les rondalles amb elements màgics. Però de vegades la història real s'hi transparenta massa —i alguna de les amigues que escolten podria ser una infiltrada de la policia.
    Mostra libro
  • Les cares - cover

    Les cares

    Tove Ditlevsen

    • 0
    • 0
    • 0
    Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.
    
    "Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus
    
    "El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times
    Mostra libro
  • Devoció - cover

    Devoció

    Pablo d'Ors

    • 0
    • 0
    • 0
    En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.
    Mostra libro
  • La mort del rei Artús - cover

    La mort del rei Artús

    Anònim

    • 0
    • 0
    • 0
    «Puja dalt d'aquell turó, hi trobaràs un llac. Llença-hi la meva espasa, no s'ha de quedar en aquest reialme perquè no vull que se n'apoderin els hereus infames que vindran.»
    
    La mort del rei Artús és una novel·la anònima francesa del segle XIII. Mestre Galter Map, el fals cronista de la història, ens explica la fi dels protagonistes de les Aventures del Sant Graal. És, per tant, la fi de l'univers narratiu que gira entorn d'una saga de personatges heroics, els campions de la Taula Rodona: Artús, Lancelot, Galvany, Girflet o Mordred.
    
    La guerra s'hi barreja amb l'amor, i per això cal la presència de donzelles i dames il·lustres: la reina Ginebra, la donzella d'Escalot o la dama de Beloé. Si antigament la matèria de Bretanya era coneguda pels contes de Chrétien de Troyes, les novel·les de Tristany i de Lançalot i la compilació de Malory, avui dia ho és sobretot gràcies al cinema i a les sèries, que han convertit aquest món mític en un referent conegut i admirat.
    
    Les traduccions de Lola Badia són un banquet que ens serveix les millors obres de l'univers artúric en un català ric i actual. Galvany i el cavaller verd va ser la primera. La mort del rei Artús, la segona. I en vindran més.
    Mostra libro