No parava de ploure

Don Carpenter

Sinossi

«Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.»
Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin.
Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps.
«Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEM

Disponibile da: 04/09/2024.

Lunghezza di stampa: 432 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

Eroica

Cristina Masanés

Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".

Mostra libro

Els murs invisibles

Ramon Mas

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d'aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l'inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d'una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d'emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d'un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.
"En l'aiguabarreig del dolor i la tendresa la prosa de Ramon Mas floreix com poques." Ferran Garcia

Mostra libro

Viatge a Comala

Toni Sala

El desembre de 2022 Toni Sala va ser un dels autors convidats a la Feria de Guadalajara. Quan ja acabava la seva estada a Mèxic, es va aventurar, amb un punt d'inconsciència, com diu ell mateix, a endinsar-se en territori narco per visitar el paisatge que Juan Rulfo va immortalitzar a la seva breu obra literària. L'excursió a la regió de Jalisco, un viatge abrusador entre llacs dessecats, no va durar més d'un sol dia, però Sala ens l'explica com si fos un viatge al cor de l'infern. Guiat per un taxista que va compartir amb el seu editor Jan Arimany i l'escriptora Laia Aguilar, Sala arriba fins a Comala, un lloc que encara avui sembla estar habitat pels fantasmes de Pedro Páramo. Viatge a Comala és la crònica d'un viatge per un paisatge que la literatura de Rulfo va transformar i que a la vegada ens convida a rellegir-lo: "Vine a Comala porque me dijeron que acá vivia mi padre, un tal Pedro Páramo". Que comenci el viatge.

Mostra libro

Com vaig arribar a ser rei

Jaume I, Raül Garrigasait

Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.

Mostra libro

El passatge - Una història...

Maria Carme Roca

Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.

Mostra libro

L'aigua del llac no és mai dolça

Giulia Caminito

La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d'un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l'acceptarà mai. L'aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d'iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

Mostra libro