Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Una cançó de pluja

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'aquesta novel la és ferrenya, tendra i obstinada. Una orangutana, l'única que aconsegueix fugir del vaixell on l'han empresonat. Comença un periple per tornar a casa seva. L'acompanyen els records dels companys, fantasmes bondadosos. I entre la llum dels pobles i la remor de les màquines és una mitologia ancestral que es desplega. Fins al cor de la selva, on topa amb la maldat dels humans.

  Zum Buch

• 

  El crepuscle del món

  Werner Herzog

  • 0
  • 0
  • 0

  Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura. 
  
  L'any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s'acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d'Onoda. 
  
  A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d'Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d'aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.

  Zum Buch

• 

  Satèl·lits

  Elisenda Solsona

  • 0
  • 0
  • 0

  Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d'una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic.
  Històries com la dels amants que es busquen per una estació d'esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals.
  Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l'escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l'oportunitat de descobrir-la.

  Zum Buch

• 

  Diners per als morts

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Rafael Larraz, un reputat periodista especialitzat en successos, farà que la seva filla rescati una novel·la inacabada entre les seves pertinences. La curiositat la porta a llegir-la, però aviat s'adona que aquest manuscrit és molt més que una simple obra de ficció. A dins hi trobarà tota una sèrie de crims, fets insòlits i escàndols de proporcions gegantines. 
  
  A mesura que avança la trama, descobrirà secrets foscos que el seu pare havia mantingut ben ocults i que podrien haver estat la causa de la seva mort. La recerca que emprèn la condueix a connectar aquests crims antics amb la seva pròpia història familiar, i és per això que treu a la llum una xarxa de robatoris, màfies i investigacions policials i periodístiques per la ciutat de Castelló de la Plana que han marcat el destí de la seva nissaga durant dècades.

  Zum Buch

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Zum Buch

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 0

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Zum Buch