Other books that might interest you

• 

  Els meus amics

  Emmanuel Bove

  • 0
  • 0
  • 0

  A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d'estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s'aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d'incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l'autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l'arquetip de l'antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l'hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
  
  Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica —cinematogràfic, gairebé antiliterari— va fascinar el públic francès de fa un segle. Després va venir un llarg període de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l'obstinació dels admiradors de Bove —Beckett, Michon, Handke, Vila-Matas, Pàmies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi Cornudella— fa temps que ha convertit Bove en un clàssic, i Els meus amics, en una obra mestra.
  
  
  «Ningú com ell té el do del detall colpidor», Samuel Beckett
  
  «L'experiència de llegir Bove és única», Pierre Michon
  
  «Bove va experimentar un tipus de solitud nova, diguem-ne contemporània, desconeguda fins aleshores», Enrique Vila-Matas
  
  «Bove hauria de convertir-se en el patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Txékhov i Francis Scott Fitzgerald», Peter Handke

  Show book

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Show book

• 

  La casa sense clau

  Earl Derr Biggers

  • 0
  • 0
  • 0

  John Quincy Winterslip, membre de l'alta societat de Boston, viatja a Hawaii per visitar els seus familiars Dan i Amos, que fa anys que van deixar la ciutat a favor de la calma paradisíaca. Ara bé, a l'illa l'espera una sorpresa: Dan ha estat assassinat. Mentre investiga per descobrir la veritat, es deixa seduir per l'estil de vida de Honolulu, radicalment diferent de l'estrès bostonià. Per resoldre el misteri comptarà amb l'ajuda de la seva tia Minerva i de l'enigmàtic detectiu Charlie Chan, un home d'enginy i perspicàcia inigualables.
  
  La casa sense clau és el primer llibre de les aventures de Charlie Chan, el detectiu protagonista de diverses adaptacions cinematogràfiques i televisives durant la primera meitat del segle XX. En una època en què la literatura estatunidenca era plena de personatges asiàtics associats a estereotips negatius, Earl Derr Biggers va arriscar i guanyar amb la creació de Chan, un home noble, valent i heroic que no renega dels seus orígens. L'ambientació del misteri a un indret exòtic per al lector com Hawaii va ser un precedent per a sèries d'èxit com Hawaii 5.0 o Magnum P.I.

  Show book

• 

  L'efecte de les marees

  Jaume Benavente

  • 0
  • 0
  • 0

  Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, l'arxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que s'entrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves històries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d'un territori tel·lúric i d'un grandiós oceà Pacífic que s'hi fon.
  Una novel·la coral i polifònica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, però també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.

  Show book

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Show book

• 

  L'ascens de Daniel Bastida La...

  Joaquim Carbó

  • 0
  • 0
  • 0

  Jordi Falgueres és un detectiu d'estar per casa que rep encàrrecs puntuals d'informar sobre altres persones. Un dia li demanen un informe sobre un tal Daniel Bastida, i qui li encarrega —el pare de l'amant del Daniel— no sap que tots dos es coneixen des de la infància. L'informador Falgueres viu un dilema, aquí: dir-li o no dir-li, a l'amic, que el sogre potencial està confabulant contra ell. Aquest llibre desenvolupa les dues possibilitats en dues novel·les. Depenent de com es resolgui el dilema, se'n desplegaran els destins de glòria o desgràcia de Daniel Bastida, personatge entre cínic i vividor. Carbó retrata amb ironia un paisatge cultural i sentimental, el de la Barcelona dels setanta i vuitanta, que va trepitjar i enriquir com pocs —i també patir, una mica.
  «Qui et va parir, Daniel! De sobte, ara mateix, et recordo a l'Oro del Rhin intentant fer-te un lloc entre aquella colla de lletraferits, uns autèntics supervivents, resistents a l'adversitat, cosits pels desenganys d'una guerra perduda, l'hostilitat del sistema, l'exili i l'esperança d'un retorn tan desitjat que els havia permès de ser altre cop a casa, sense fer soroll, a fer la viu-viu fins al moment de deixar-hi la pell».
  Aquest és el segon volum de la continuació que forma part del cicle Temps Obert.

  Show book